El lluitador vençut
Jean-Marc Vallée realitza un excel·lent retrat dels perjudicis i prejudicis que patien els malalts del VIH a finals dels vuitanta. Per fer-ho, es basa en la figura de Ron Woodroof, un electricista a qui varen pronosticar un mes de vida en diagnosticar-li la malaltia. Després d’un procés d’afrontament de la malaltia, va arribar a l’acceptació, i va decidir lluitar per aconseguir medicaments pels afectats de la sida, en contraposició als interessos de la indústria farmacèutica.
Jean-Marc Vallée és un director conegut per films com La Reina Victòria (The Young Victoria) (2009) o Café de Fiore (2011). Aquest cop porta al cinema la vida de Ron Woodroof, un dels lluitadors més importants per obtenir l’accés als medicaments contra la sida en els Estats Units.
El film explica la història de Ron Woodroof (Matthew McConaughey), un electricista de Dallas que portava una vida promiscua. Quan li van diagnosticar la sida, li van pronosticar un mes de vida. Ron va haver de lluitar no només contra la malaltia, sinó també contra un entorn que immediatament el va rebutjar. Llavors, va decidir començar a investigar pel seu compte i va descobrir els avançaments en el tractament d’aquesta malaltia que s’havien fet en països com Mèxic o el Japó. A partir d’aquell moment, va començar a traficar amb medicaments no aprovats als Estats Units, juntament amb el seu company transsexual Rayon (Jared Leto), tot i comptar amb l’oposició de la doctora Eve (Jennifer Garner), que els tractava tot dos.
Matthew McConaughey com Ron Woodroof aconsegueix una cosa molt complicada amb el seu personatge: passar de ser un cowboy homòfob i drogoaddicte acostumat a anar amb prostitutes, a un lluitador pels drets dels malalts del VIH, amb tot el que això significava en una època com a finals dels vuitanta i en un lloc com Dallas. Jared Leto en el seu paper del transsexual Rayon sap donar la complexitat necessària al seu personatge. Jennifer Garner com Eve representa les persones que, des de l’anonimat i des de sectors com la medicina i la infermeria, van intentar lluitar pels drets dels pacients, que no sempre coincidien amb els interessos de la indústria farmacèutica.
El director ha definit la pel·lícula en una entrevista recent com “una lliçó de vida“. Una lliçó de vida que ens ensenya i ens mostra coses tan difícils de posar en pràctica com lluitar fins al final i com acceptar la mort quan veus que s’acosta lenta, però implacable.
citizenjoel 