El gran hotel del cinema
Wes Anderson dirigeix aquest gran homenatge al cinema amb l’excusa de la història d’un gigoló, conserge d’un hotel de luxe a qui acusen d’assassinat. Aquesta acusació portarà una sèrie d’embolics i malentesos i la pel·lícula barrejarà tota mena d’estils per repassar una bona part de la història del segle XX a través de la figura del personatge principal Monsieur Gustave H.
El realitzador Wes Anderson és conegut per haver guionitzat i dirigit pel·lícules com Academia Rushmore (1998), Fantàstic Mr Fox (2009) o Moonrise Kingdom (2012). Aquest cop dirigeix un film basat, oficialment, en diversos relats de l’escriptor austríac Stefan Zweig.
El narrador del film és un desconegut que se’ns presenta com l’Autor (Tom Wilkinson) que explica la història d’un dels seus llibres a l’espectador basant-se en una experiència del passat. En el Gran Hotel Budapest va conèixer Zero Moustafa (F. Murray Abraham) el seu propietari. Aquest li va narrar com van acusar d’assassinat el seu mestre i protector, el conserge, Monsieur Gustave H. (Ralph Fiennes) anys endarrere quan era un jove (Tony Revolori) que tot just acabava d’arribar a Europa.
Tota la història va acompanyada d’una magnífica fotografia de Robert Yeoman i uns moviments de càmera extraordinaris. A més a més, cal destacar que la banda sonora d’Alexandre Desplat et situa a l’època i al gènere cinematogràfic de cada moment del film.
Un dels punts forts d’aquesta pel·lícula és el seu repartiment de luxe. Aquest repartiment inclou des d’un Ralph Fiennes capaç de donar-li tota mena de matisos al seu personatge fins a un sorprenent Adrien Brody en el paper de malvat, a més d’incloure actors secundaris com Bill Murray o Willem Dafoe. A més a més, també s’ha d’apuntar la bona actuació del jove Tony Revolori que dóna un bon contrapunt al personatge principal interpretat per Ralph Fiennes.
En conclusió, una pel·lícula que desprèn un gran amor pel setè art i per l’art en general. El director en una entrevista ha assenyalat que “són uns malvats d’inspiració dickensiana. Però, fins i tot la situació de la lluita d’un home honest contra una cruel família per la mort de la matriarca, respon a l’esquema de trama que escrivia Dickens.” Encara que això pugui semblar un model molt repetit, el film aconsegueix que cada habitació d’aquest hotel sigui una referència cinematogràfica: des del cinema mut fins a Hitchcock passant per moltes altres etapes. A més a més, també es converteix en un recordatori dels fets que van ocórrer en el món durant el convuls segle XX. Tot vestit, però, amb una gran dosi d’ironia i humor que constitueix un dels elements essencials de la pel·lícula.
citizenjoel 
Retroenllaç: ..El gran hotel Budapest (The Grand Budapest Hotel) (2014) | citizenjoel