Sobre enganys i autoenganys
El director David O. Russell dirigeix un excel·lent tractat sobre l’engany i l’autoengany, i els jocs de màscares que fem servir durant la vida. Per fer-ho es basa en l’operació Abscam de l’FBI, que va comptar amb la col·laboració d’estafadors professionals. El film té un bon nivell sense arribar a excel·lir ni de bon tros.
David O. Russell és un director conegut per films com The Fighter (2010) i El lado bueno de las cosas (Silver Linings Playbook) (2013). Aquest cop porta a la pantalla gran l’operació Abscam de l’FBI, tot i que a l’inici del film podem llegir un rètol que diu: “alguna cosa semblant a això va passar realment“. Una advertència calculada perquè els espectadors no s’obsessionin a buscar els detalls de la història real que surten en el film.
La història comença quan l’agent de l’FBI, Richie Di Maso (Bradley Cooper) atrapa els estafadors Irving Rosenfeld (Christian Bale) i Edith Greensly (Amy Adams). L’FBI els proposa un tracte: seran lliures si aconsegueixen capturar uns altres quatre estafadors. En la seva recerca es trobaran amb polítics corruptes com l’alcalde Carmine Polito (Jeremy Renner) i hauran d’intentar que les excentricitats de la dona d’Irving, Rosalyn Rosenfeld (Jennifer Lawrence) no els dificulti tirar endavant l’operació.
La música de la banda sonora de Danny Elfman és gairebé l’únic element del film que serveix per situar històricament la pel·lícula. El context històric, però, té un paper residual en la narració dels fets.
Les interpretacions dels quatre principals actors són excel·lents. Tanmateix, cal assenyalar que l’actuació de Jeremy Renner no està al nivell dels altres, en un paper com el de Carmine Polito que potser necessitava un altre actor més consolidat. Finalment, també cal destacar la breu aparició de Robert de Niro durant la pel·lícula.
En el film, segons el director ha explicat en una entrevista, “hi ha estafes en tots els sentits del terme” Unes estafes que es resumeixen en un concepte: les mentides a altres persones com una manera més d’autoenganyar-se. Una pel·lícula que és un bon producte cinematogràfic, però que tampoc no aconsegueix el nivell d’excel·lència que alguns podrien pressuposar en ser candidata a tants Oscars.
citizenjoel 