La gran estafa americana (American Hustle)

Sobre enganys i autoenganys

poster/impawards.com
cartell/impawards.com

El director David O’Rusell dirigeix un excel·lent tractat sobre l’engany i l’autoengany, i els jocs de màscares que fem servir durant la vida. Per fer-ho es basa en  l’operació Abscam de l’FBI, que va comptar amb la col·laboració d’estafadors professionals. El film té un bon nivell sense arribar a excel·lir ni de bon tros.

David O’Russell és un director conegut per films com  The Fighter (2010) i El lado bueno de las cosas (Silver Linings Playbook) (2013). Aquest cop  porta a la pantalla gran l’operació Abscam de l’FBI, tot i que a l’inici del film podem llegir un  rètol que diu: “alguna cosa semblant a això va passar realment”. Una  advertència calculada perquè els espectadors no s’obsessionin a  buscar els detalls de la història real que surten en el  film.

La història comença quan l’agent de  l’FBI, “Richie” Di Masso (Bradley Cooper) atrapa els estafadors Irving Rosenfeld (Cristian Bale) i Edith Greensly ( Amy Adams). L’FBI els  proposa un tracte: seran lliures si aconsegueixen capturar uns altres quatre estafadors. En la seva recerca es trobaran amb polítics corruptes com l’alcalde Carmine Polito (Jeremy Renner) i hauran d’intentar que les excentricitats de la dona d’Irving,  Rosalyn Rosenfeld (Jennifer Lawrence) no els dificulti  tirar endavant  l’operació.

La música de la banda sonora de Danny Elfman és gairebé l’únic element del film que serveix per situar històricament la pel·lícula. El context històric, però, té un paper residual en la narració dels fets.

Les interpretacions dels quatre principals actors són excel·lents. Tanmateix, cal assenyalar que l’actuació de Jeremy Renner no aconsegueix estar al nivell dels altres, en un paper que potser necessitava un altre actor més consolidat. Finalment, també cal destacar la breu aparició de Robert de Niro durant la pel·lícula.

En el film, segons el director ha explicat en una entrevista, “hi ha estafes en tots els sentits del terme” Unes estafes que  es resumeixen en un concepte: les mentides a altres persones com una manera més d’autoenganyar-se. Una pel·lícula que és un bon producte cinematogràfic, però que tampoc no aconsegueix el nivell d’excel·lència que alguns podrien pressuposar en ser candidata a tants Oscars.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.