Al encuentro de Mr Banks (Saving Mr. Banks)

Cinema endolcit

Poster/movies.diseny.com
cartell/movies.diseny.com

Aquest film de John Lee Hancock ens parla del procés d’elaboració de la pel·lícula Mary Poppins. Per explicar-ho es basa en la relació que es va establir entre Walt Disney i l’escriptora Pamela Travers. Una relació que va ensucrar una novel·la amb un rerefons molt més trist que l’adaptació que després se’n va fer.  El film de John Lee Hancock acaba sent una pel·lícula amb un guió d’un nivell molt baix, però que compta amb unes excel·lents interpretacions.

Johnn Lee Hancock és un realitzador que ha dirigit films com El Álamo, la llegenda (The Alamo) (2004) o Un somni possible (The Blind Side) (2009). Aquest cop dirigeix una pel·lícula que parla sobre el món del cinema.

El film explica com Walt Disney (Tom Hanks) intenta convèncer l’anglesa Pamela Travers (Emma Thompson) perquè accepti portar el seu llibre Mary Poppins al cinema, l’any 1961. Paral·lelament, ens transporta l’any 1906 i coneixerem la història de la nena Pamela Travers (Annie Rose Buckley), amb el seu pare alcohòlic Travers Robert Goff (Collin Farrell) i la seva mare Margaret  Goff (Ruth Wilson).

Tot va acompanyat d’una bona fotografia i una magnífica banda sonora, que ja opta a l’Oscar, de Thomas Newman. Això serveix per transformar la pel·lícula en un conte que evoca els vells clàssics de  la factoria Disney.

Tom Hanks i Emma Thompson realitzen unes grans interpretacions. Collin Farrell fa una bona interpretació, però no arriba a l’excel·lència dels dos anteriors. També cal assenyalar el gran nivell que demostra Annie Rose Buckley en el paper de la petita Pamela. Destacable Paul Giamatti com a xofer.

Una pel·lícula que intenta defensar la filosofia Disney i la seva tendència a transformar històries amb rerefons tràgic en històries plenes d’alegria i joia i amb un missatge conservador de fons. De fet, el director de Saving Mr Banks, John Lee Hancock, es queixava d’això entre línies en una entrevista: “Em vaig llegir el llibre (Mary Poppins), vaig veure les diferències i vaig reconèixer algunes de les coses que (Pamela Travers) estava tractant de protegir”. Aquesta afirmació del director és incoherent amb un producte final que serveix d’autojustificació de la factoria  Disney en la seva manera de traslladar contes i novel·les al cinema.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.