Lluita de reines a l’ombra
Yorgos Lanthimos dirigeix aquesta pel·lícula sobre la reina Anna d’Anglaterra, que va viure entre finals del segle XVII i començaments del XVIII. Durant la llarga agonia de la reina, la seva amiga i favorita, Lady Sarah va esdevenir, a la pràctica, cap d’Estat. Quan va arribar a la cort Abigail, la cosina de Lady Sarah, per treballar com a criada, va iniciar la seva particular lluita per substituir Sarah com a predilecta de la reina. Una pugna amb dos factors clau: la història d’amor entre Sarah i la reina, i la guerra entre Anglaterra i França, que estava en el seu punt àlgid. Una narració sobre com aconseguir el poder, com retenir-lo i també com es pot arribar a perdre. Un film, amb algunes escenes excessivament cruels i amb altres de sexe explícit. El film és capaç de convertir escenes dramàtiques en gairebé gags d’humor negre i també demostra com es pot fer servir la màgia del cinema per explicar Història d’una manera diferent.
Yorgos Lanthimos és un director conegut per pel·lícules com Canino (Kynodontas) (2009) El sacrificio de un ciervo sagrado (The Killing of a Sacred Deer) (2017). Ara porta a la pantalla gran la vida de la reina Anna d’Anglaterra. El director explica que li va cridar l’atenció allò que s’ha escrit sobre aquesta reina i com la volia mostrar: “Una gran part del que s’ha escrit sobre ella és que era una reina turmentada per la seva malaltia, per tots els seus avortaments i els fills que va perdre, que no era una monarca molt forta i com probablement la manipulaven els altres. Al final, volíem fer-la com probablement era: un personatge complex.” I així l’ensenya: com una persona no tan dèbil com la dibuixa la major part de la bibliografia.
La pel·lícula se situa el 1708 i comença quan va arribar al Palau Reial, Abigail (Emma Stone). Abigail era la cosina de Lady Sarah (Rachel Weisz), la preferida de la reina Anna (Olivia Colman). Lady Sarah, regnava a la pràctica a causa de la malaltia i la depressió que patia la reina. A més a més, Lady Sarah era l’amant de la reina Anna. En aquells anys, hi havia una guerra entre Anglaterra i França, que una part del Parlament i del poble volia que s’acabés. Amb tot aquest panorama, Abigail va començar una lluita per substituir Lady Sarah com a favorita de la reina.
La fotografia de Robbie Ryan ens mostra els grisos dels personatges. Tots tenen les seves ombres i no els fa por fer el que calgui per destruir els altres en la seva lluita pel poder.
El film compta amb tres grans interpretacions. Una gran Rachel Weisz com a Lady Sarah: un personatge que és una mestra en manipulacions i maquinacions, i fins i tot, ensenya aquestes males arts a Abigail. Abigail és interpretada per Emma Stone, qui s’allunya dels papers que han marcat la seva carrera fins ara, personatges bons i innocents. Finalment, Olivia Colman interpreta una reina Anna molt més forta del que aparenta.
El director va explicar en una entrevista perquè la narració encara té vigència avui en dia: “Quan llegeixes sobre com funcionen les manipulacions que fan els líders polítics, penses que les coses no han canviat tant“. Una història que inclou una gran crueltat, amb escenes de violència i sexe explícites, però que no arriben al nivell de duresa de l’última pel·lícula del director, El sacrificio de un ciervo sagrado (The Killing of a Sacred Deer) (2017). Un molt bon film que té el valor d’intentar allunyar-se de l’estètica i les normes que solen seguir les pel·lícules històriques.
citizenjoel 