L’etern retorn del passat
Joachim Rønning i Espen Sandberg dirigeixen aquesta nova entrega de la saga de Piratas del Caribe (Pirates of the Caribeen). En aquesta ocasió, el capità Salazar de la Marina Real Espanyola torna de la mort per intentar venjar-se de Jack Sparrow. Per salvar-se, Jack haurà d’aconseguir el Trident de Posidó, ja que aquest té el poder d’acabar amb totes les malediccions del mar, i així retornar Salazar al regne dels morts. Una obra que no troba el to irònic de la saga que tant la caracteritza i que ens mostra com el passat, per sort o per desgràcia, sempre torna d’una manera o d’una altra. Un film, amb bons moments, que va de menys a més en una història massa explicada i que no aporta res de nou a la saga.
Joachim Rønning i Espen Sandberg havien dirigit, fins ara, tres pel·lícules: Bandidas (2006), Max Manus (2008) i Kon-Tiki (2012). Els directors han declarat que es van sentir atrets per la saga, ja que combina espectacle, aventura, por i comèdia.
La pel·lícula comença quan Henry Turner (Brenton Thwaites), fill del pirata Will Turner (Orlando Bloom), treballa en un vaixell de la British Royal Navy. Un dia quan aquest vaixell estava navegant va anar a parar al Triangle del Diable, i tota la tripulació va morir assassinada pels fantasmes que hi habiten, menys Henry. El fantasma del capità Salazar (Javier Bardem) va salvar Henry, a canvi que trobés a Jack Sparrow (Johnny Depp) i li portés el missatge que la mort el perseguia. Finalment, Henry va aconseguir localitzar Jack a l’illa de Sant Martín, una illa del Caribe. Allà els dos van conèixer l’astrònoma Carina Smyth (Kaya Scodelario) que tenia el mapa per poder localitzar el Trident de Posidó, que acabaria amb totes les malediccions del mar i retornaria Salazar al regne dels morts.
La fotografia de Paul Cameron intenta fer picades d’ullet a films mítics del cinema de por. Però, aquestes escenes són gags fàcils i, fins a cert punt, previsibles.
La banda sonora és un dels punts més forts de la saga, i la d’aquesta pel·lícula, de Geoff Zanelli, també. En molts moments, ajuda a agafar ritme al film que li falta al guió de Jeff Nathanson.
Brenton Thwaites com a Henry Turner i Kaya Scodelario com a Carina Smyth Barbossa fan una actuació convincent com a nous secundaris importants, però, en els moments en què haurien de portar el pes de la pel·lícula, no convencen. Javier Bardem com a Salazar tampoc està al nivell que se n’hauria d’esperar. Johnny Depp torna a construir un bon Jack Sparrow. També cal destacar la presència del veterà actor Geoffrey Rush com a capità Barbosa i del cantant Paul McCartney com l’oncle patern de Jack Sparrow, Jack.
Els directors han explicat en una entrevista que volien que la pel·lícula “fos d’acció, divertida i que tingués una història (…), un gran ventall de personatges i que fessin un viatge emocional que fos interessant per a l’audiència“. Tot i que ho aconsegueix en bastants moments, no acaba de captar l’esperit de la saga. Aquesta mancança de l’humor i la ironia de Piratas del Caribe (Pirates of the Caribee) converteix aquesta entrega en una història més sobre el retorn del passat.
citizenjoel 