Piratas del Caribe: La venganza de Salazar (Pirates of the Caribbean: Dead Men Tell No Tales)

L’etern retorn del passat

cartell/imbd.com

Joachim Rønning i Espen Sandberg dirigeixen aquesta nova entrega de la saga de Piratas del Caribe (Pirates of the Caribeen). En aquesta ocasió, el  capità Salazar de la Marina Real Espanyola torna de la mort per intentar venjar-se de Jack Sparrow.  Per salvar-se, Jack haurà d’aconseguir el Trident de Posidó, ja que aquest té el poder d’acabar amb totes les malediccions del mar, i així retornar Salazar al regne dels morts. Una obra que no troba el to irònic de la saga que tant la caracteritza i que ens mostra com el passat, per sort o per desgràcia, sempre torna d’una manera o d’una altra. Un film, amb bons moments, que va de menys a més en una història massa explicada i que no aporta res de nou a la saga.

Paterson

La poesia de les coses petites

cartell/imbd.com

Jim Jarmusch dirigeix aquesta pel·lícula sobre un conductor d’autobús, que escriu poemes a la seva llibreta secreta. El protagonista, Paterson, repeteix cada dia la mateixa rutina: es desperta, va a la feina i a la nit  va al bar d’en Doc quan treu el seu gos Marvin a passejar. Viu amb la Laura, una noia amb inquietuds artístiques que es dedica a conrear les seves aficions i que anima  Paterson  a publicar la seva obra. El film acaba resultant una petita joia que serveix de retrat d’una ciutat, Paterson (als Estats Units) i de la seva geografia urbana i, sobretot, humana. Una ciutat que es pot relacionar amb gent com el poeta William Carlos Williams, que li va dedicar un dels seus llibres més famosos,  i que va veure néixer el comediant Lou Costello. Una pel·lícula, lenta com a virtut i com a defecte, que ens convida a trobar poesia en els elements més insòlits com  ara una capsa de cerilles i a reivindicar que tots portem un poeta  dins nostre.

Exodus: Déus i Reis (Exodus: Dioses y reyes) (Exodus: Gods and Kings)

Un Moisès guerrer i un Ramsès espiritual

cartell/exodusgodsandkings.com

Ridley Scott dirigeix aquest pèplum que és la seva visió de la història de Moisès. L’acció se situa l’any 1300 aC. Moisès i Ramsès eren els dos fills del faraó, però Moisès va descobrir els seus orígens jueus i va decidir ajudar el seu poble a fugir de l’opressió egípcia. El film ens presenta un Moisès guerrer i un Ramsès espiritual. Això l’allunya molt de la visió clàssica que se’ns presenta a través de l’Antic Testament. A la pel·lícula li falta molta força -tot i els suports digitals- per escenificar els grans moments d’aquest episodi bíblic com les plagues d’Egipte o la separació de les aigües del mar per intervenció de Déu. La comparació amb Els Deu Manaments (The Ten Commandments) (1956) de Cecil B. DeMille resulta inevitable i el film d’Scott en resulta clarament perdedor.