Her

Noves formes de seducció

Cartell/impawards.com
cartell/impawards.com

Spike Jonze dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’amor i  les  relacions en un futur no gaire llunyà.  El film parteix del següent argument: Theodore és un escriptor que està vivint un procés de separació matrimonial traumàtic. Un dia comprarà un nou sistema operatiu d’Intel·ligència Artificial. De seguida, sorgirà entre la personalitat d’aquesta màquina, Samantha, i Theodore una història d’amor. Una pel·lícula màgica sobre l’amor platònic i les relacions (humanes) en l’època digital.

Spike Jonze és un director conegut per pel·lícules com Com ser John Malkovich  (Being John Malkovich) (1999) o El lladre d’orquídies (Adaptation) (2002). Ara dirigeix aquest film que ja opta a diversos Oscars.

La història comença quan Theodore  (Joaquin Phoenix), que treballa escrivint cartes d’amor per a altres persones, es troba deprimit a causa del procés de separació  de  la seva dona Catherine (Rooney Mara). Un dia comprarà un sistema operatiu d’Intel·ligència Artificial, per al qual triarà l’opció de personalitat femenina. Aquesta Intel·ligència Artificial  es posarà per nom Samantha (Scarlett Johansson li donarà la veu). Entre  tots dos, s’establirà una relació sentimental només basada en les paraules i  la imaginació.  Una relació que, amb el temps, entendrà la gent del seu entorn, com la seva amiga Amy (Amy Adams).

La pel·lícula compta amb una magnífica banda sonora d’Arcade Fire  i una de les millors cançons per film cantada per Scarlett Johansson i Joaquim Phoenix, “The Moon Song”. Una música pensada exclusivament per  a la pel·lícula, de la cantant Karen O. Aquesta cançó proporciona un dels millors moments del film.

Les interpretacions d’aquesta pel·lícula mereixen un punt i a part. Joaquin Phoenix  apareix sol en pantalla durant molta estona, però tot i això aconsegueix transmetre l’amor platònic del personatge cap a Samantha. Scarlett Johansson  en té prou únicament amb la veu per fer creïbles els canvis de sentiments d’aquesta Intel·ligència Artificial. Això fa que sigui altament recomanable veure el film en versió original. També cal assenyalar la bona actuació d’Amy Adams.

El director i guionista ha matisat en una entrevista recent que el seu objectiu no era fer una pel·lícula sobre el futur, en tenia un altre, segons ha destacat: “Volia escriure sobre dues persones que estan intentant establir una relació”. Finalment, acaba construint un magnífic retrat de les relacions humanes en època de màquines impersonalitzades, però també de l’amor platònic que hom pot sentir cap algú desconegut. Això va acompanyat d’una magnífica fotografia, amb moltes imatges oníriques  i una estètica entre futurista i retro  que aconsegueix crear  un producte especialment harmònic.

Un pensament a “Her

  1. Retroenllaç: Her (2013) | citizenjoel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.