A la recerca de l’art perdut
George Clooney dirigeix i protagonitza aquest film sobre els Monuments Men. Es tractava una unitat d’elit de les tropes aliades que, abans d’acabar la Segona Guerra Mundial, es va dedicar a intentar salvar el màxim d’obres d’art possible que els nazis volien destruir o que corrien perill per la situació bèl·lica. Aquesta unitat estava formada per experts en art, la majoria sense cap experiència militar prèvia i amb massa anys per assolir-la. La pel·lícula té un nivell prou alt, però un problema greu: la barreja de gèneres, entre comèdia, èpica i drama no acaba de funcionar.
George Clooney dirigeix la seva cinquena pel·lícula després d’èxits com Bona nit, i bona sort (Good Night and Good Luck) (2005) o Els idus de Març (The Ides of March)((2011). Aquest cop realitza un film sobre els Monuments Men basat en el llibre “The Monuments Men: Allied Heroes, Nazi Thieves and the Greatest Treasure Hunt in History” de Robert M. Edsel .
La història comença quan el 1943 Frank Stokes (George Clooney) proposa a Frank Roosevelt (Michael Dalton) intentar salvar de la guerra i de les mans nazis el màxim nombre possible d’obres d’art de la història de la humanitat que corrien perill. Per fer-ho va comptar amb l’ajuda d’experts en art com James Granger (Matt Damon), Richard Campbell (Bill Murray) Walter Garfield (John Goodman), Jean Claude Clermont (Jean Dujardin) i Preston Savitz (Bob Balaban). A més a més, van tenir la col·laboració del militar Donald Jeffries (Hugh Bonneville) i de l’espia francesa Claire Simone (Cate Blanchett). El film posa en contradicció el valor de les obres d’art versus el de la vida humana.
La pel·lícula compta amb unes excepcionals interpretacions. Durant el film es nota la bona química entre tots els actors. Cate Blanchett sobresurt en el paper de l’espia Claire Simone, on aconsegueix mostrar una gran quantitat de matisos.
Segons ha explicat George Clooney en una entrevista recent, el seu objectiu era “parlar d’un tema seriós encara vigent, i a més a més, volíem que fos una pel·lícula entretinguda. Aquest era el propòsit“. Tot i que efectivament la pel·lícula és entretinguda, es queda entremig de diversos gèneres, sense acabar de definir-se en un de concret. És un film que sí que serveix per recordar-nos uns herois massa oblidats per la història, però potser amb un llenguatge massa triomfalista i massa proamericà.
citizenjoel 