Los juegos del hambre: en llamas (The Hunger Games: Catching Fire)

Panem et circenses

Cartell/http://www.thehungergamesexplorer.com/
cartell/thehungergamesexplorer.com

Francis Lawrence dirigeix l’adaptació de  la segona part de les exitoses novel·les de Suzanne Collins, Los Juegos del Hambre, subtitulada En Llamas. Un film que desenvolupa el missatge social d’aquestes novel·les, per denunciar la societat mediatitzada i el panem et circenses en el sentit més literal del terme.  La pel·lícula explica com Peeta i Katniss es veuran obligats a participar en la següent edició dels Jocs de la Fam contra els guanyadors d’anys anteriors, per ordre del president Snow.

Francis Lawrence és un director conegut per haver dirigit films com Sóc llegenda (I Am a Legend) (2007) o  Agua para elefantes (Water for Elephants) (2011) . Aquest cop dirigeix l’adaptació cinematogràfica de la segona part de la saga de “Los Juegos del Hambre,” subtitulada “En llamas” de Suzanne Collins.

En l’anterior pel·lícula, Los Juegos del Hambre, primera part de la saga, l’acció també transcorria a Panem, un país imaginari governat pel president Snow ( Donald Sutherland). Aquest país dividit en tretze districtes té una capital, El Capitoli. Per commemorar la derrota de la rebel·lió del poble de feia quasi un segle, cada any se celebraven els Jocs de la  Fam. En aquests Jocs, i com a càstig per haver fet aquella revolució, cada districte  hi havia d’enviar com a tribut un noi i una noia. Aquests Jocs consistien en el fet que  els jugadors s’havien de matar uns als altres  i només podia quedar un supervivent, en una mena de reality-show televisat. El districte 12 va enviar-hi per la 74a edició Katniss Everdeen  (Jennifer Lawrence) i Peeta ( Josh Hutcherson) que van aconseguir guanyar. Però, a última hora, el Capitoli va advertir que no podien guanyar dos tributs del mateix districte, en contra de  les normes originals del joc.  Per altra part, no comptaven que Katniss i Peeta s’intentarien suïcidar abans d’acceptar aquesta nova norma. Davant d’aquests fets,  El Capitoli es va veure obligat a  proclamar-los guanyadors a tots dos. La segona part d’aquesta saga, ens situa després d’aquests fets i comença quan els protagonistes tornen a casa després dels 74 ns Jocs de la Fam. Kantiss es retrobarà amb el seu amic Gale Hawthorne (Liam Hemsworth) i  la seva família. El president Snow els exigirà una visita per tots els districtes de Panem per mostrar  la seva relació com a parella per sobre de qualsevol concepte revolucionari i  evitar que es converteixin en un símbol. En aquest viatge els acompanyaran  els seus amics Haymitch Abernathy (Woody Harrelson) i Effie Trinket ( Elisabeth Banks). El President Snow s’adona  que la revolució pot esclatar en qualsevol moment promoguda pels discursos contra els Jocs de la Fam de Peeta i Katniss. Davant d’aquesta situació, el dictador i  el nou cap dels vigilants de Panem, Plutarch Heavensbee (Philip Seymour Hoffman) decidiran organitzar l’edició número 75 dels Jocs de la Fam, on s’enfrontaran els protagonistes amb tots els antics guanyadors. La majoria són salvatges assassins, i Peeta i Katniss hauran  de buscar aliats com Gloss (Alan Richatson) per intentar sortir-ne vius.

La pel·lícula serveix d’excusa per situar-nos en una anti-utopia, on s’ha arribat a límits inimaginables en els reality-shows: en els Jocs de la Fam es tracta de sobreviure matant els teus companys.  A més a més, també ens parla dels esforços que fa el poder per continuar governant a qualsevol preu.

De l’extens repartiment, cal destacar per sobre de tot dues actuacions: la d’una Jennifer Lawrence excel·lent fent de guerrera i heroïna, i un Donald Sutherland genial fent el paper d’un dictador sense escrúpols. Sorprèn que Donald Sutherland  hagi estat capaç de fer aquest personatge després del trauma que li va suposar el seu paper de feixista a Novecento (1976) de Bertolucci.  Philip Seymour Hoffman també està a un gran nivell com a  vigilant. En canvi, Josh Hutcherson com a Petta  resulta poc expressiu.

Un film que aconsegueix una combinació de termes que sovint es contraposen: èxit de taquilla amb  una  pel·lícula de gran pressupost, però amb crítica social inclosa.  De fet, tal com ha explicat molt bé el director en unes declaracions recents: “Una de les raons, per les quals la pel·lícula ha colpit  la gent és perquè els temes i, fins i tot, alguns elements visuals, són un mirall de les coses que estan passant, potser no a casa nostra, però sí que les veiem a la televisió i a Internet, sabem que hi ha dictadors i revoltes i en veiem les conseqüències.”   En conclusió, una bona pel·lícula,  tot i que amb un greu problema: té un ritme molt irregular i pateix alts i baixos en el seu desenvolupament. Sobretot pels encara excessius minuts d’escenes de violència poc justificades.

Un pensament a “Los juegos del hambre: en llamas (The Hunger Games: Catching Fire)

  1. Retroenllaç: …Los juegos del hambre: En llamas(The Hunger Games: Catching Fire) (2013) | citizenjoel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.