El dissenyador d’una estètica cinematogràfica atrevida
El dia 5 d’abril va morir a l’edat de seixanta-set anys el cineasta barceloní Juan José Bigas Luna a La Riera de Gaià (Tarragona), un dels directors catalans més importants dels últims anys. Va descobrir actors i actrius com Javier Bardem i Penélope Cruz.
Fins a l’any 1973, no es va iniciar en el cinema. Es dedicava al disseny industrial i a l’interiorisme. Va començar rodant curts, fins que va arribar el seu primer llargmetratge: Tatuatge, el 1976, una adaptació de la novel·la homònima de Manuel Vázquez Montalbán.
Però el seu primer gran èxit arribaria l’any 1978 amb Bilbao, una història d’amor entre un psicòpata i una prostituta. Aquest film va formar part de la secció oficial del Festival Internacional de Cannes d’aquell any. Allà ja va dibuixar la seva firma amb tota claredat: estètica rupturista.
Després de dirigir una sèrie de films amb el mateix estil com Caniche (1979), Reborn (1981) i Lola (1986), va convertir-se en el gran descobridor d’actors i actrius catalans i espanyols amb Jamón, Jamón (1992), amb què va guanyar un Lleó de Plata al Festival de Venècia, i Las edades de Lulú (1990). En aquestes pel·lícules es van consolidar noms com els de Javier Bardem, Penélope Cruz o Jordi Mollà. Altres obres destacades d’aquesta època varen ser Huevos de Oro (1993) o La teta y la luna (1994), autobiogràfica.
Posteriorment, va dirigir La Camarera del Titanic (1997), on s’allunyava del seu estil habitual. Començava la seva etapa de films més clàssics. Fins que l’any 2001 entra en una etapa de sensualitat més assumible pel gran públic amb Son de mar.
Un cop finalitzat aquest darrer film, es va dedicar al teatre, amb “Comedías Bárbaras”, durant la II Biennal de València. El 2006 va començar una trilogia sobre la dona, l’èxit i el món de l’espectacle amb Yo soy la Juani.
Aquest va ser el seu últim gran èxit cinematogràfic, on va descobrir Verónica Echegui, que va guanyar el Premi Goya a la millor actriu revelació. Ja l’any 2010, va rodar Di Di Hollywood, que és un homenatge a Brigitte Bardot.
L’últim producte audiovisual que va realitzar és la campanya d’un conegut producte de neteja. Un anunci que destil·lava l’estil que l’havia portat a la fama. Ara mateix estava fent la versió cinematogràfica de la novel·la de Manuel de Pedrolo, “Mecanoscrit del segon origen”.
Va definir en una entrevista el cinema com “jugar a ser Déu, crear temps“. Allà mateix va confessar que si durant un temps li havia interessat la pornografia, ara li interessava més l’erotisme. Un erotisme que va marcar tota la seva carrera cinematogràfica, malgrat la seva evident evolució i les concessions estilístiques de la seva última etapa.
citizenjoel 