Grandes esperanzas (Great Expectations)

Grans decepcions

Grandes esperanzas/.filmofilia.com
cartell/filmofilia.com

Aquest film de Mike Newell és una adaptació més de la novel·la de Dickens i no aporta gairebé res de nou des d’un punt de vista cinematogràfic. La història repassa la vida de Philip Pirrip, un nen orfe, aprenent de ferrer, al qual les circumstàncies el portaran a integrar-se a la burgesia londinenca. Aquest fet li donarà esperances d’aconseguir Estella, el gran amor de la seva vida.

Mike Newell  ha dirigit diverses adaptacions de llibres des de “El amor en tiempos de cólera “de Gabriel García-Márquez a “La Mascara de Hierrod’Alexander Dumas. Aquest cop s’atreveix amb la novel·la de Charles Dickens, “Grandes esperanzas”, en una adaptació excessivament clàssica amb el guió de David Nicholls.

La novel·la ens relata  la vida de Philip Pirrip, un nen orfe, aprenent de ferrer, que, en un moment de la seva vida, ajuda  un  convicte. Al cap d’uns anys,  les circumstàncies  el portaran a casa de la senyora Havisham, una extravagant dama de classe alta,  on coneixerà el  gran amor de la seva  vida:  Estella. El patrocini d’un benefactor anònim li permetrà integrar-se a la burgesia anglesa i concebre esperances d’aconseguir retrobar-se amb la seva estimada.

Jeremy Irvine interpreta un Philip Pirrip que va de menys a més durant el film. Holliday Grainger fa creïble el paper d’Estella. L’actuació d’Helena Bonham-Carter com a senyora  Havisham  resulta  excessivament histriònica. Robbie Coltrane aconsegueix donar la imatge d’un advocat que no sempre actua d’acord amb la llei. Però si hi ha alguna interpretació que destaca és la de Ralph Fiennes en el paper de Magwitch, un delinqüent rehabilitat.

Un film que no  acaba d’aconseguir que l’adaptació del guió de l’obra de Dickens tingui  un ritme adequat. El final  resulta molt sobtat, en intentar resoldre tots els elements de la història en molt poques escenes, fet que pot arribar a confondre  l’espectador. Tot i que l’originalitat d’aquesta versió rau segons  ha explicat el director en una entrevista en el fet de presentar Philip i Estella com a víctimes, fins al final del film no se’ls dibuixa clarament com els principals afectats d’un relat certament complex. En definitiva, una altra adaptació d’aquest clàssic que no  incorpora cap element  cinematogràfic innovador.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.