Grans decepcions
Aquest film de Mike Newell és una adaptació més de la novel·la de Dickens i no aporta gairebé res de nou des d’un punt de vista cinematogràfic. La història repassa la vida de Philip Pirrip, un nen orfe, aprenent de ferrer, al qual les circumstàncies el portaran a integrar-se a la burgesia londinenca. Aquest fet li donarà esperances d’aconseguir Estella, el gran amor de la seva vida.
Mike Newell ha dirigit diverses adaptacions de llibres des de “El amor en tiempos de cólera “de Gabriel García-Márquez a “La Mascara de Hierro” d’Alexandre Dumas. Aquest cop s’atreveix amb la novel·la de Charles Dickens, “Grandes esperanzas”, en una adaptació excessivament clàssica amb el guió de David Nicholls.
La novel·la ens relata la vida de Philip Pirrip (Toby Irvine), un nen orfe, aprenent de ferrer, que, en un moment de la seva vida, ajuda un convicte. Al cap d’uns anys, les circumstàncies el portaran a casa de la senyora Havisham (Helena Bonham-Carter), una extravagant dama de classe alta, on coneixerà el gran amor de la seva vida: Estella. El patrocini d’un benefactor anònim li permetrà integrar-se a la burgesia anglesa i concebre esperances de retrobar-se amb la seva estimada.
Jeremy Irvine interpreta un Philip Pirrip de gran que va de menys a més durant el film. Holliday Grainger fa creïble el paper d’Estella. L’actuació d’Helena Bonham-Carter com a senyora Havisham resulta massa histriònica. Robbie Coltrane com a Jaggers dona la imatge d’un advocat que no sempre actua d’acord amb la llei. Però si hi ha alguna interpretació que destaca és la de Ralph Fiennes en el paper de Magwitch, un delinqüent rehabilitat.
Un film que no acaba d’aconseguir que l’adaptació del guió de l’obra de Dickens tingui un ritme adequat. El final resulta molt sobtat, en intentar resoldre tots els elements de la història en molt poques escenes, fet que pot arribar a confondre l’espectador. Tot i que l’originalitat d’aquesta versió rau segons ha explicat el director en una entrevista en el fet de presentar Philip i Estella com a víctimes, fins al final del film no se’ls dibuixa clarament com els principals afectats d’un relat certament complex. En definitiva, una altra adaptació d’aquest clàssic que no incorpora cap element cinematogràfic innovador.
citizenjoel 