Il·lustració versus obscurantisme
Aquest film de Nikolaj Arcel ens parla de la figura de Cristian VII de Dinamarca i el seu matrimoni amb Carolina Matilde d’Anglaterra i de com van acabar perdent el poder en el seu enfrontament amb els cercles més conservadors. A més a més, ens acosta a la personalitat de Johann Friedrich Struensee, un metge il·lustrat, i el paper que va jugar en un episodi poc conegut de la història.
Nikolaj Arcel aposta en aquest film per apropar-nos a la vida política de Dinamarca en plena època de la Il·lustració i abans de la Revolució Francesa. La pel·lícula compte amb la col·laboració de Lars von Trier en el guió i la producció. Un producte que va rebre diversos premis al Festival de Berlin
La història comença quan Cristià VII (Mikkel Følsgaard), que pateix greus problemes mentals, es casa amb Carolina Matilde del Regne Unit (Alicia Vikander). Posteriorment, i veient que aquests s’aguditzen, la Casa Reial decideix contractar el metge alemany il·lustrat Johann Friedrich Struensee (Mads Mikkelsen). La seva influència sobre el matrimoni i sobre la vida política del país serà decisiva.
Mikkel Følsgaard, guanyador de l’Ós de Plata per aquest film l’any passat a Berlin, resulta massa histriònic en el paper del Rei foll, Cristià VII. Alicia Vikander convenç en el paper de Reina il·lustrada, Carolina Matilde. Mads Mikkelsen interpreta magistralment el personatge de Johann Friedrich Struensee. La resta d’actors són danesos desconeguts per la major part del públic, però en destaquen David Dencik en el paper del conspirador i corrupte Ove Høegh-Guldberg, i Trine Dyrholm en el de madrastra del monarca. Juliana Maria de Brunswick-Wolfenbütte.
En conclusió, un bon film que ens recorda un episodi històric danès poc conegut a la resta d’Europa. A més a més, tal com admet el director Nikolaj Arcel en una entrevista: “fer un guió sobre aquests fets és problemàtic. Per a nosaltres ho va ser fins que vam descobrir que la Reina Carolina Matilde havia estat una dona intel·ligent i desperta que podia formar part de manera natural de la trama política.” I precisament, el descobriment d’aquesta trama política és el millor d’un film, que en alguns moments s’allarga massa en aspectes anecdòtics o intranscendents.
citizenjoel 