Grandiloqüent i filosòfic alhora
Aquest film dirigit pels germans Andy i Lana Wachowski i també per Tom Tykwer ens parla de com cada gest i cada paraula que fem té conseqüències a través del temps tant en la història individual com col·lectiva. Tot comença amb sis relats aparentment sense cap connexió entre si, però dels quals n’acabarem descobrint la interrelació.
Com fer un film que repassi els grans èxits de la ciència-ficció i alhora tingui un cos filosòfic important? Això és el que es proposen els germans Andy i Lana Wachowski amb Tom Tykwer a l’Atlas de las Nubes (Cloud Atlas). El seu guió es basa en una novel·la homònima de David Mitchell.
La història es compon de sis relats corals que ens porten del 1849 al 2321. A mesura que avança el film, l’espectador va descobrint què tenen en comú totes les narracions, més enllà de les relacions evidents entre alguns personatges. Una excel·lent banda sonora fa de nexe d’unió entre totes les històries. S’hi nota la mà de Tom Tykwer, que n’és un dels compositors, i que ajuda a donar harmonia a la pel·lícula.
El repartiment té una característica ben curiosa: la majoria dels actors escenifiquen un paper diferent a cada història. Això s’aconsegueix amb un magnífic maquillatge, tot i que en alguns casos cau en la caricatura. Destaquem uns magistrals Tom Hanks i Halle Berry. Però la resta del repartiment amb noms com Jim Broadbent, Hugo Weaving, Jim Sturgess, Hugh Grant i Susan Sarandon o James d’Arcy o Ben Whishaw no desentonen en absolut.
En conclusió, un gran homenatge a la ciència-ficció moderna que està farcit de referències als films més mítics del gènere. Tot amb una gran fotografia que transporta a l’espectador a l’ambient de cada època i de cada narració. Un film que, segons ens han confessat en una entrevista a New Yorker els germans Andy i Lana Wachowski, ens vol tornar a aquesta sensació del cinema: “Quan les pel·lícules que veiem eren complexes, misterioses i ambigües, quan no ho sabies tot a l’instant“. Un fet que és destacable en l’actual context de pel·lícules i sèries que no deixen lloc a la imaginació i que es perden en un marc de preqüeles, seqüeles i noves versions. Un film que torna al cinema la màgia de principis de segle, al que només retrauríem una certa confusió argumental en el seu inici.
citizenjoel 