L’última actuació del gran seductor
David Lowery porta a la pantalla gran la vida de Forrest Tucker, un atracador de bancs que va començar la seva activitat criminal en els anys trenta i la va acabar l’any 2000. La narració se centra en els atracaments que va dur a terme quan tenia seixanta-un anys i com un jove policia el va intentar capturar. Segons afirma Robert Redford, aquest és el seu últim film com a actor, en una pel·lícula que protagonitza, produeix i en molts moments sembla influir sobre la direcció. De fet, en molts moments, les imatges i els gestos del personatge principal semblen referències a la seva àmplia filmografia. L’obra amb una lleugeresa i senzillesa aparents aconsegueix transmetre la poesia i la nostàlgia dels moments passats, sense deixar d’explicar una gran història humana com la del protagonista, amb una gran tendresa i sensibilitat.
David Lowery és un director conegut per films com ara Peter i el dragón (Pete’s Dragon) (2016) o A Ghost Story (2017). Ara porta a la pantalla gran la vida de Forrest Tucker que era un atracador que va continuar fent robatoris fins a una edat molt avançada. El director va explicar en una entrevista com va entrar en aquest projecte: “Vaig rebre una trucada del productor de Robert Redford en aquell moment, Bill Holderman, i em va dir que (Redford) estava interessat a parlar-me sobre l’adaptació al cinema d’un article sobre Forrest Tucker que havia volgut fer des de feia anys”. Fins i tot en la direcció d’aquest film intuïm la mà de Robert Redford.
La narració comença quan Forrest Tucker (Robert Redford) acabava de fer un atracament. Durant la fugida, rep l’ajuda de Jewel (Sissy Spacek), amb qui va inciar una relació molt especial. Forrest va continuar la seva activitat delictiva amb els seus excompanys de presó Teddy (Danny Glover) i Waller (Tom Waits). Hi va haver un atracament que ho va canviar tot. Mentre el policia John Hurt (Casey Affleck) estava per assumptes personals en un banc, es va produir un atracament de Forrest i la seva banda sense que John ni cap client se n’adonessin. A partir d’aquest moment, John Hurt es va proposar capturar Forrest.
La fotografia de Joe Anderson conté moltes imatges que són homenatges a la carrera de Robert Redford. A més a més, aconsegueix quadrar-les amb el guió, sense necessitat de sortir gens de la història que explica la narració.
La banda sonora de Brian Hart sembla acostar-se no tan sols el personatge, sinó també, inevitablement a Robert Redford. Les lletres de les cançons parlen al mateix temps de Forrest Tucker i d’altres papers que ha interpretat Robert Redford al llarg de la seva carrera.
Robert Redford com a Forrest Tucker està excel·lent en el seu, previsiblement, últim paper. Cassey Afflex també s’esforça per arribar al nivell de Redford, fins i tot en molts moments fa gestos que l’imiten. Sissy Spacek com a Jewel aconsegueix que el seu personatge transmeti una gran tendresa i, fins i tot, sap entendre Forrest, però no vol que continuï la seva activitat delictiva.
Robert Redfort va explicar en una entrevista perquè ha decidit retirar-se com a actor i perquè ha triat aquest paper per finalitzar la seva carrera en la interpretació: “Crec que he fet prou actuacions i interpretacions. Desitjo continuar dirigint i produint. No vull perdre el temps. L’última pel·lícula que vaig fer Nosotros en la noche (Our Souls at Night) (2017) era una història d’amor molt dramàtica i bastant trista. Per tant, volia fer un paper que em permetés gaudir i divertir-me”. De fet, això es nota a la pantalla. Una molt bona pel·lícula cuinada amb una barreja de senzillesa, tendresa i nostàlgia i que parteix d’una gran història humana.
Retroenllaç: …The Old Man and The Gun (2018) | citizenjoel