Buscant el pecat original
Bennett Miller dirigeix aquesta pel·lícula sobre el cas Du Pont. Un multimilionari americà que va decidir fundar el centre Foxcatcher de lluita lliure per preparar els esportistes de cara als Jocs Olímpics de 1988. Per fer-ho va convertir la mansió de la seva família, la granja Foxcatcher, en un centre d’entrenament. John du Pont, amb comportaments estranys i amb problemes mentals, va matar un dels seus lluitadors i entrenadors estrella, Dave Schultz. Un film obscur que busca l’origen del mal en uns protagonistes perduts, a la recerca del lloc que creuen que socialment els correspondria.
Bennett Miller és un director americà conegut per films com Capote (2005) o Moneyball: rompiendo las reglas (Moneyball) (2011). Aquest cop porta al cinema la vida del multimilionari John du Pont, que va morir a la presó després de matar el campió de lluita lliure Dave Schultz.
Mark Schultz (Channing Tatum) era l’estrella emergent de l’equip de lluita lliure dels Estats Units. Mark va rebre una proposta inesperada del multimilionari John du Pont (Steve Carell): s’oferia per patrocinar-lo i entrenar-lo a la granja Foxcatcher, la mansió familiar. Mark volia que el seu germà Dave (Mark Ruffalo) l’acompanyés per preparar-se pels Jocs Olímpics de 1988, però Dave va rebutjar l’oferta inicialment per no obligar la seva dona i els seus dos fills petits a canviar de ciutat.
La utilització de la banda sonora de Rob Simonsen, Mychael Danna i West Dylan Thordson i el so d’aquesta pel·lícula contribueixen a crear un ambient enrarit. En molts moments, s’imposa el silenci, un silenci trencat sobtadament per l’acció inesperada dels personatges.
Steve Carell com a John du Pont fa una actuació molt meritòria: ens mostra el camí cap als inferns d’una manera subtil i silenciosa. El costat obscur del protagonista apareix de manera insospitada. Mark Ruffalo interpreta l’únic personatge que se n’adona i sap transmetre-ho als espectadors com a Dave. Channing Tatum centra massa la seva interpretació en la figura de l’esportista d’elit i no tant en el vessant humà del personatge de Mark Shultz.
El director Bennett Miller ha parlat en una entrevista sobre el cas John du Pont i el repartiment de responsabilitats: “(…) hi va haver algun tipus de coautoria entre tots aquests personatges. Les decisions que es prenien van contribuir al resultat final“. Unes decisions que són conseqüència d’un pecat original. El pecat d’haver abandonat (literalment o metafòricament) l’espai que els acollia. Un espai on se sentien còmodes amb el suport incondicional d’una classe social que els aixoplugava. A més a més, ens mostra el canvi en els comportaments d’unes classes americanes altes que començaven a veure l’esport com una alternativa especulativa més. Sempre, però, amb l’excusa de ser-ne uns grans aficionats i amb un patriotisme mal entès de fons. Una bona pel·lícula que ens convida a reflexionar sobre alguns dels aspectes que han conformat la societat americana actual.
citizenjoel 