El Hobbit: la desolación de Smaug(The Hobbit: The Desolation of Smaug)

Una caminada amb parades massa llargues

Cartell/elhobbit.com
cartell/elhobbit.com

La segona part d’El Hobbit  està dirigida altre cop per Peter Jackson.  En aquesta segona part, ens mostra les aventures de Bilbo Bolson i els seus companys nans per aconseguir que el nan Thorin recuperi el Tro perdut per la seva família. La pel·lícula  recupera, en part,  la màgia de la trilogia anterior, però hi ha escenes que s’allarguen massa.

Peter Jackson és el director que ja ha dirigit els anteriors  films  de la saga. En aquest, però, ha volgut fer un canvi respecte del llibre original afegint-hi el personatge de l’elfa Tauriel (Evangeline Lilly).

La pel·lícula ens parla del viatge dels nans i el hobbit Bilbo Bolson (Martin Freeman) cap a Eribor per aconseguir que el nan Thorin (Richard Armitage) recuperi el Tro. Per fer-ho, hauran de travessar  el Bosc Negre.  Allà es toparan amb els elfs negres dirigits pel rei Tharanduil (Lee Pace) i amb els arquers Legolas (Orlando Bloom) i Tauriel (Evangeline Lilly). Mentrestant Gandalf (Ian McKellen) viatja  als Erms de Gondul perquè intueix el retorn de  les forces del mal.

El film compta, com en les anteriors ocasions,  amb la música del compositor Howard Shore  En el cas d’aquesta segona part d’El Hobbit, la banda sonora resulta ser-ne un dels aspectes més destacables.

Els personatges i les interpretacions mereixen un punt i a part. L’actuació de Martin Freeman està a un gran nivell. Ian McKellen està excepcional en el paper de Gandalf. En canvi, Richard Armitage no acaba de convèncer com a rei nan Thorin. Una de les novetats que hi ha respecte a la novel·la original, és la inclusió de l’elfa Tauriel, interpretada per una excepcional Evangeline Lilly. Un personatge que sembla introduït per obrir noves trames a la saga.

Un bon film que allarga massa certes escenes, sobretot en el final de la pel·lícula. En el decurs  de la pel·lícula hi trobem moments i diàlegs interessants. Tal com ha comentat el director en  una entrevista: “És el diàleg dels personatges el què porta el pes de la narrativa. Per això he tractat de donar-los més profunditat. I no volia que El Hobbit fos més simple que la trilogia d’El senyor dels anells.” La profunditat de diàlegs són la gran virtut de la pel·lícula, a part dels espectaculars efectes especials.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.