Una caminada amb parades massa llargues
La segona part d’El Hobbit està dirigida altre cop per Peter Jackson. En aquesta segona part, ens mostra les aventures de Bilbo Bolson i els seus companys nans per assolir que el nan Thorin recuperi el Tro perdut per la seva família. La pel·lícula recupera, en part, la màgia de la trilogia anterior, però hi ha escenes que s’allarguen massa.
Peter Jackson és el director que ja ha dirigit els anteriors films de la saga. En aquest, però, ha volgut fer un canvi respecte del llibre original afegint-hi el personatge de l’elfa Tauriel (Evangeline Lilly).
La pel·lícula ens parla del viatge dels nans i el hòbbit Bilbo Bolson (Martin Freeman) cap a Erebor per aconseguir que el nan Thorin (Richard Armitage) recuperi el Tro. Per fer-ho, hauran de travessar el Bosc Negre. Allà es toparan amb els elfs negres dirigits pel rei Thranduil (Lee Pace) i amb els arquers Legolas (Orlando Bloom) i Tauriel (Evangeline Lilly). Mentrestant Gandalf (Ian McKellen) viatja als Erms de Gondul perquè intueix el retorn de les forces del mal.
El film compta, com en les anteriors ocasions, amb la música del compositor Howard Shore. En el cas d’aquesta segona part d’El Hobbit, la banda sonora resulta ser-ne un dels aspectes més destacables.
Els personatges i les interpretacions mereixen un punt i a part. L’actuació de Martin Freeman està a un gran nivell. Ian McKellen està excepcional en el paper de Gandalf. En canvi, Richard Armitage no acaba de convèncer com a rei nan Thorin. Una de les novetats que hi ha respecte a la novel·la original, és la inclusió de l’elfa Tauriel, interpretada per una excepcional Evangeline Lilly. Un personatge que sembla introduït per obrir noves trames a la saga.
Un bon film que allarga massa certes escenes, sobretot en el final de la pel·lícula. En el decurs de la pel·lícula hi trobem moments i diàlegs interessants. Tal com ha comentat el director en una entrevista: “És el diàleg dels personatges el què porta el pes de la narrativa. Per això he tractat de donar-los més profunditat. I no volia que El Hobbit fos més simple que la trilogia d’El senyor dels anells.” La profunditat de diàlegs són la gran virtut de la pel·lícula, a part dels espectaculars efectes especials.
citizenjoel 