Sobran las palabras (Enough Said)

Massa paraules

Cartell/vuilture.com
cartell/vuilture.com

Aquest film de la directora Nicole Holofcener parla d’una dona separada que viu  amb la seva filla adolescent, i  que  treballa com a  massatgista a domicili. Un dia en una festa coneixerà un home separat del qual s’acabarà enamorant. En la mateixa festa  li presenten una escriptora que es convertirà en clienta seva i que resultarà ser l’exdona del seu amant. Aquesta situació portarà a una sèrie de malentesos que són l’eix central d’una pel·lícula que es va diluint mentre avança l’acció. Aquest film tanca la trajectòria de l’actor James Gandolfini (a.c.s).

La directora i guionista d’aquesta pel·lícula és Nicole Holofcener. Nicole  ha realitzat films com  Amics amb diners  (Friends with  money) (2006) o Trobades  a Nova York (Please Give)(2010). A més a més, també ha dirigit episodis de sèries de televisió com Sexe a Nova York (Sex  and the City) (1998-2004) o Les noies de Gilmore (Gilmore Girls) (2000-2007). 

La pel·lícula comença quan Eva (Julia Louis-Dreyfus), una massatgista separada va a una festa,  on coneixerà una futura clienta, Marianne (Catherine Keener). També li presentaran un home divorciat, Albert (James Gandolfini) del qual s’enamorarà. Durant les sessions de massatges a Marianne, descobriran que tenen coses en comú i iniciaran una amistat. En les confidències que es fan parlaran dels  defectes dels seus exmarits. Casualment, Eva  descobrirà que  Marianne és l’exdona d’Albert.

Una situació  que provoca embolics i malentesos amb moments prou divertits, però que no agafen la força dramàtica suficient en el moment clau del film. Llavors el guió es torna pla i (massa) previsible.

Una pel·lícula que compta amb la magnífica interpretació de James Gandolfini, en l’obra pòstuma d’aquest actor conegut, sobretot pel seu paper de Tony Soprano a la sèrie Los Soprano  (The Sopranos) (1999-2007). L’acompanya una gran actuació de Julia Louis-Dreyfus, amb qui manté una química molt especial.

Un film que té bons gags, fins i tot algun intent fallit d’acostar-se a l’humor Woody Allen. Una pel·lícula que segons ha explicat la directora i guionista en una entrevista: “el film parla d’estar en una relació després d’haver estat divorciat, tenir fills, que aviat aniran a la universitat”. A més a més, surten alguns diàlegs pujats de to des de la visió nord-americana, però que aquí no sonen gens provocadors. Malgrat el títol del film, sobren paraules en moltes escenes on el diàleg és excessiu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.