Massa paraules
Aquest film de la directora Nicole Holofcener parla d’una dona separada que viu amb la seva filla adolescent, i que treballa com a massatgista a domicili. Un dia en una festa coneixerà un home separat del qual s’acabarà enamorant. En la mateixa festa li presenten una escriptora que es convertirà en clienta seva i que resultarà ser l’exdona del seu amant. Aquesta situació portarà a una sèrie de malentesos que són l’eix central d’una pel·lícula que es va diluint mentre avança l’acció. Aquest film tanca la trajectòria de l’actor James Gandolfini (DEP).
La directora i guionista d’aquesta pel·lícula és Nicole Holofcener. Nicole ha realitzat films com Amics amb diners (Friends with money) (2006) o Trobades a Nova York (Please Give)(2010). A més a més, també ha dirigit episodis de sèries de televisió com Sexe a Nova York (Sex and the City) (1998-2004) o Les noies de Gilmore (Gilmore Girls) (2000-2007).
La pel·lícula comença quan Eva (Julia Louis-Dreyfus), una massatgista separada va a una festa, on coneixerà una futura clienta, Marianne (Catherine Keener). També li presentaran un home divorciat, Albert (James Gandolfini) del qual s’enamorarà. Durant les sessions de massatges a Marianne, descobriran que tenen coses en comú i iniciaran una amistat. En les confidències que es fan parlaran dels defectes dels seus exmarits. Casualment, Eva descobrirà que Marianne és l’exdona d’Albert.
Una situació que provoca embolics i malentesos amb moments prou divertits, però que no agafen la força dramàtica suficient en el moment clau del film. Llavors el guió es torna pla i (massa) previsible.
Una pel·lícula que compta amb la magnífica interpretació de James Gandolfini, en l’obra pòstuma d’aquest actor conegut, sobretot pel seu paper de Tony Soprano a la sèrie Los Soprano (The Sopranos) (1999-2007). L’acompanya una gran actuació de Julia Louis-Dreyfus, amb qui manté una química molt especial.
Un film que té bons gags, fins i tot algun intent fallit d’acostar-se a l’humor Woody Allen. Una pel·lícula que segons ha explicat la directora i guionista en una entrevista: “el film parla d’estar en una relació després d’haver estat divorciat, tenir fills, que aviat aniran a la universitat“. A més a més, surten alguns diàlegs pujats de to des de la visió nord-americana, però que aquí no sonen gens provocadors. Malgrat el títol del film, sobren paraules en moltes escenes on el diàleg és excessiu.
citizenjoel 