L’esclavitud i la condició humana
El director britànic Steve McQueen tracta el tema de l’esclavitud en el seu nou film. Per fer-ho porta al cinema l’autobiografia de Solomon Northup. Solomon era un violinista afroamericà de Nova York a qui van segrestar per convertir-lo en esclau. La pel·lícula ens mostra l’horror de l’esclavitud i tota la misèria humana que va comportar la vulneració total i absoluta dels drets humans més elementals. Es tracta d’un magnífic film, a estones massa lent, però d’una qualitat notable i que ja opta a diversos Globus d’Or i que molts situen a la carrera pels Oscars.
El director britànic Steve McQueen dirigeix el seu tercer llargmetratge després de Hunger (2008) i Shame (2011). Aquest cop ens parla dels últims anys de l’esclavitud als Estats Units a través de la figura de Solomon Northup, un home negre lliure que va ser obligat a convertir-se en esclau. Per fer-ho, es basa en l’autobiografia de Solomon, “12 years a slave“.
El film comença mostrant-nos la vida en llibertat de Solomon Northup (Chiwetel Ejiofor) quan era un conegut violinista que va actuar en les millors festes de la classe alta novaiorquesa i en els millors locals de la ciutat. Una vida tranquil·la que de seguida es veuria pertorbada pel destí. Va ser víctima d’una estafa: els senyors Hamilton (Taran Killam) i Brown (Scoot McNairy) el van contractar per fer de músic en el seu circ a Washington… però el van acabar venent a uns traficants d’esclaus. A partir d’aquí, li van canviar la seva identitat: es va convertir en Plat, el seu nom com a esclau. En aquests dotze anys d’esclavitud, va haver d’aprendre a sobreviure en un ambient hostil. La pel·lícula relata la vida de Solomon a casa dels seus amos vivint en condicions infrahumanes, amos aparentment tan diferents com Ford (Benedict Cumberbatch) i Epps (Michael Fassbender). El film aconsegueix que l’espectador s’acabi posant en la pell dels esclaus i que, gairebé, senti com a propi el seu patiment.
La història mostra el maltractament humà que comportava l’esclavitud. Uns maltractaments que anaven des de la tortura física més forta a la psicològica. En el cas de les dones, les violacions sovintejaven com una forma més de maltractament. Ens mostra també la hipocresia d’unes classes altes que darrere una aparent religiositat amagaven conductes ignominioses.
Les interpretacions són un dels apartats més destacats del film. Chiwetel Ejiofor com a Solomon Northup amb la seva actuació mostra tota una gamma de sentiments que van de la incredulitat i la ràbia del principi al patiment propi i aliè fins a la resignació. També cal destacar la bona actuació de Benedict Cumberbatch com Ford i, sobretot, la d’un excepcional Michael Fassbender com a Epps. Brad Pitt hi té un paper residual com l’antiesclavista Samuel Bass , que serà decisiu pel destí de Solomon.
Una molt bona pel·lícula amb un petit defecte: estones, potser, massa llargues ensenyant la duresa de la vida dels esclaus. I que tal com bé ha assenyalat en una entrevista el seu director: “(el film) parla fonamentalment de la dignitat humana i del respecte“. Una dignitat i un respecte que es transmet fins i tot a l’hora de tractar l’esclavitud molt acuradament i sense fer-ne un espectacle. Això no impedeix que hi apareguin les tortures físiques i psicològiques amb tota la seva cruesa.
citizenjoel 
Retroenllaç: …12 años de esclavitud (Twelve Years a Slave) | citizenjoel