Les paradoxes del passat i el futur
Looper és un film d’un director novell, Rian Johnson. Aquesta tot just constitueix la seva tercera pel·lícula. Una pel·lícula amb un pressupost molt baix per a Hollywood (30 milions de dòlars) i amb múltiples referències i homenatges a tot el gènere de la ciència-ficció.
Rian Johnson construeix en aquest film un futur d’ambient apocalíptic. No és aquell futur de molts films on només es mostra tothom amb cotxes voladors. És un futur on hi segueix havent gent pobra, assassins i misèria humana i material.
L’argument es basa en el fet que per evitar els assassinats que estan prohibits, s’envia els condemnats al passat on uns assassins professionals (loopers) els executen. Fins que s’arriba a la paradoxa en què els executors han d’acabar amb el seu propi “jo” del futur.
Un film que, no obstant això, barreja diferents gèneres. De fet, segons ha recordat el director en una entrevista els films de ciència-ficció sempre ho fan.
Pel que fa al repartiment del film cal destacar la credibilitat que li dóna Bruce Willis en el seu personatge. Un personatge que no deixa de ser el mateix protagonista del film (que encarna l’actor Joseph Gordon- Levitt) en el futur.
Pel que fa al guió, li costa una mica entrar en acció. Però quan ho fa, el ritme és trepidant. S’aprofita dels viatges en el temps per fer reflexionar a l’espectador sobre el comportament humà i els límits de la justícia. Rian Johnson també ha confessat en una altra entrevista que és un dels aspectes que més buscava en el film.
En conclusió, un bon film de ciència-ficció. No és una obra mestra, però segur que agradarà als amants del gènere. A més a més, tampoc decebrà els qui vagin al cinema per entretenir-se.
