La decadència viatja amb limusina
Un avís previ: aquest film no és recomanable per a la gent que vagi al cinema amb la sana intenció de divertir-se. Aquesta pel·lícula està dirigida a gent que hi vagi per alguna cosa més.
Per què l’avís anterior? David Cronenberg ens mostra en una inquietant limusina tots els rostres d’un món (individual i col·lectiu) que s’ensorra. Aquest espai es converteix en un lloc claustrofòbic on el personatge principal Eric Packer passa un calvari, on és protagonista i testimoni de les conseqüències de la crisi econòmica que el portarà a la mort del seu món.
Un Eric Packer que és interpretat per Robert Pattinson. En una actuació discutida, amb instants massa inexpressius, en un paper que va acceptar per substituir Collin Farrell. De la resta del repartiment, amb molt pocs minuts de pantalla, destaca, per sobre de tot, Paul Giammati.
Pel que fa al guió, destacar que es basa en un llibre amb el mateix nom de Don DeLillo. El director va confessar en una entrevista recent, que va mantenir els diàlegs originals de la novel·la i que en va readaptar els espais a l’actual Nova York. Són precisament aquests diàlegs que el protagonista manté amb l’àmplia gamma de personatges que van desfilant per la limusina, la part més atractiva del film. Fora de la limusina tenen lloc els diàlegs amb la seva esposa, on el protagonista sembla buscar altres respostes.
En conclusió, un film apocalíptic que mostra la decadència d’un l’individu i d’una societat cap a l’autodestrucció. Una apocalipsi, a vegades, massa teatral, tant en el sentit positiu com en el negatiu de la paraula.
