Spider-Man: No Way Home

Un gran poder comporta madurar

cartell/imbd.com

Jon Watts dirigeix aquesta nova pel·lícula de Spiderman de la factoria Marvel. L’acció comença quan el periodista J. Jonah Jameson revela públicament que Peter Parker és Spiderman i l’acusa d’haver matat el verdader heroi de la humanitat: Mysterio. Davant d’aquest fet, Peter visita al mag Doctor Strange perquè amb els seus poders màgics aconsegueixi que tothom oblidi que Peter Parker és Spider-Man. Enmig del truc de màgia, Peter intenta afegir-hi les excepcions de la seva família i els seus amics. Això provoca que, enmig de l’encanteri, es produeixin errors que fan que vinguin, des d’altres realitats paral·leles, tots els altres Spider-Man i els seus antagonistes… Peter Parker haurà d’intentar arreglar els problemes que ha causat. La narració ens parla del procés cap a la maduresa de les persones, en aquest cas Peter Parker. Un procés que comporta acceptar els fets desagradables de la vida i també entendre que les coses no sempre funcionen com hom vol. A més a més, serveix per contraposar l’ús de les tecnologies (i la ciència) en el món dels superherois: abans, majoritàriament, només els adversaris utilitzaven enginys electrònics, i en moltes pel·lícules actuals també els fan servir els superherois… Tot això, enmig d’una crítica al món de les xarxes socials i, fins i tot, reflecteix una confrontació generacional. Una bona pel·lícula en el seu gènere, però que no arriba a la categoria d’obra mestra que alguns li volen atorgar.

Continua llegint

Dune (primera part)

Clams en el desert

cartell/imbd.com

Denis Villeneuve dirigeix la primera part d’aquesta nova adaptació de la novel·la “Dune” de Frank Herbert. El protagonista és Paul Atreides del planeta Casa Atreides, fill de Duke Leto i Jessica. Paul té somnis sobre el seu futur com a líder dels Fremen, habitants del Planeta Arrakis. En aquest context, l’Emperador galàctic ordena a la Casa Atreides envair Arrakis, un planeta que conté un material molt valuós: l’espècie melange (una droga). Una pel·lícula de ciència-ficció que parla de temes d’actualitat com l’ecologisme i ho barreja amb una crítica a la política internacional que cerca qualsevol excusa per treure materials dels seus països d’origen a través guerres i colonialisme. A més a més, això es complementa amb tocs de religió i misticisme. Un molt bon film que és capaç de transportar l’espectador en el seu complex món de ficció.

Continua llegint

Spider-Man: Homecoming

Spider-Man 3.0

cartellspidermanchomecoming.jpg
cartell/imbd.com

Jon Watts dirigeix aquest film sobre Spider-Man, que forma part del conjunt de pel·lícules sobre els Venjadors, un conjunt de superherois trets de còmics, liderats per Tony Stark (Iron Man). En aquest cas, l’acció se situa vuit anys després de  Los Vengadores (The Avengers)  (2012), quan aquests van impedir que la terra fos destruïda per la raça extraterrestre  dels Chiaturi. El govern federal dels Estats Units i Tony Stark van decidir guardar totes les armes extraterrestres que havien quedat a la terra després de la guerra. Aquest Spider-Man representa  una continuació de Capitán American: Civil War (Captain America: Civil War) (2016), en què  Tony Stark (Iron Man) va reclutar per primer cop Spider-Man (Peter Parker). En aquest film, veiem com Peter torna a casa seva i coneixem la seva faceta d’adolescent rebel i superheroi ansiós de protagonisme. Quan Peter descobreix que les armes extraterrestres del govern federal dels Estats Units han estat robades, buscarà el culpable i s’hi enfrontarà. Una bona pel·lícula de ciència-ficció capaç de traslladar les aventures de Spider-Man al món modern,  amb un paper fonamental de  la tecnologia. També  hi trobem una excessiva idealització dels herois. Tot això, però, sense deixar de mostrar unes desigualtats socials ben evidents.

Continua llegint