El juicio a los 7 de Chicago (The Trial of Chicago 7)

Justícia polititzada

cartell/imbd.com

Aaron Sorkin dirigeix aquesta pel·lícula sobre el judici als 7 de Chicago que es va produir entre l’any 1968 i el 1969. Els 7 de Chicago era un grup format per Abbie Hoffman i Jerry Rubin del Partit Internacional per la Joventut; Tom Hayden i Rennie Davis dels Estudiants per una Societat Democràtica; David Dellinger del Comitè Nacional de Mobilització pel final de la Guerra del Vietnam; Lee Weiner i John Froines formalment no adscrits a cap grup. Tots van ser acusats de conspiració per causar estralls durant la protesta contra la Guerra del Vietnam que va tenir lloc a la ciutat de Chicago durant la Convenció del Partit Demòcrata que va elegir Hubert Humphrey com a rival de Nixon. Unes protestes que van acabar amb greus enfrontaments entre la policia i els manifestants. La narració mostra com una justícia excessivament polititzada pot estar disposada a tot per acabar amb la dissidència social. A més a més, és molt interessant veure els debats entre els protagonistes, encara molt vigents, sobre la funció de l’esquerra al món, entre el pragmatisme i l’idealisme, i l’actitud davant d’un judici polític, veure’l com un procés judicial més o afrontar-lo com un element més de la lluita. Una molt bona pel·lícula que, un cop agafa el ritme, el manté constant fins a un final brillant.

Continua llegint

Nosotros (Us)

Nosaltres som els monstres

usimbd
cartell/imbd.com

Jordan Peele escriu i dirigeix aquesta pel·lícula de por. La narració se situa el 1986 quan la nena Adelaide Wilson es perd en la platja de Santa Cruz, Califòrnia, als Estats Units en una atracció de miralls i quan la troben, és incapaç de parlar. De gran tornarà de vacances a aquesta platja amb la seva família. Allà  viuran un malson amb uns seus dobles que els persegueixen i els volen matar. La història té un significat metafòric sobre com els monstres de la nostra societat són aquí i hi són com nosaltres per més que ens neguem a veure-ho. El film, però, té un guió que es fa repetitiu i li manca la subtilesa i la sorpresa final acaba sent molt previsible.

Continua llegint