As bestas

Bèsties racistes

cartell/imbd.com

Rodrigo Sorogoyen dirigeix aquesta pel·lícula que mostra els conflictes que pateix un pagès francès que es va instal·lar amb la seva dona en un petit poble de Galícia. Allà hi trobarà dos veïns que li faran la vida impossible. El film té dues parts clarament diferenciades: una primera que mostra com el xoc entre aquests veïns i els francesos esdevindrà cada cop més violent i la segona on se’n mostren les conseqüències. La narració és una excusa per tractar temes com la despoblació rural i les dificultats actuals de la vida de pagès, però, sobretot el racisme. Un bon film que va de menys a més, fins a endinsar-te en un món fosc, ple d’enveges i hipocresies.

Alcarràs

L’última collita

cartell/imbd.com

Carla Simón dirigeix aquesta pel·lícula sobre la vida al camp i la seva particular lluita per sobreviure. Per fer-ho, ens mostra la família Solé que es dedica al cultiu del presseguer. Aquesta família està a punt de perdre les seves terres després de vuitanta anys, mentre la casa del costat ja han decidit deixar l’ofici i dedicar-se a instal·lar-hi plaques solars. En aquest punt, tots els membres es reuneixen per passar l’últim estiu junts per dur a terme l’última collita. La narració evidencia els problemes de la pagesia actual, sense idealitzar-la en cap moment, exhibint-ne les coses bones, però també alguns punts foscos. A més a més, reflecteix les diverses visions del món (de la pagesia) que tenen les diferents generacions. Una magnífica pel·lícula que va de menys a més i que és tota una obra d’art audiovisual.

¿Dónde estás Bernadette? Where’d you go, Bernadette

Quan l’art és la felicitat

cartell/imbd.com

Richard Linklater porta al cinema la novel·la homònima de Maria Semple. La protagonista és Bernadette Fox, una arquitecta que viu a Seattle amb el seu marit i la seva filla. Tot i, aparentment, tenir-ho tot, no és feliç. Un dia, de cop i volta, desapareix… El film és una crítica a un món modern, on la tecnologia ha acabat deshumanitzant les persones. A més a més, ens mostra les hipocresies que, a vegades, s’amaguen darrere de qualsevol veïnatge i de la vida social, en general. També ensenya com hi ha persones que necessiten l’art per viure i sobreviure i aquest s’acaba convertint en el seu camí cap a la felicitat. Un molt bon film que, tot i costar-li entrar en acció, és un magnífic retrat del viatge exterior (i interior) de la protagonista.

Mil veces buenas noches (A Thousand Times Good Night)

Periodisme de guerra i vida familiar

cartell/.arrowfilms.co.uk

El realitzador noruec Erik Poppe dirigeix aquest film sobre la vida familiar d’una reportera de guerra.  La pel·lícula comença quan aquesta periodista torna a casa seva després de ser víctima d’un atemptat a l’Afganistan i pateix les conseqüències que té aquest fet sobre el seu entorn.  Es tracta d’un gran producte audiovisual amb un muntatge magnífic i una molt bona interpretació de Juliette Binoche. Però amb un defecte: el guió de Harald Rosenløw Eeg és previsible i deixa moltes temàtiques mig obertes o mal tancades.