Negación (Denial)

Veritats indiscutibles

denialimbd
cartell/imbd.com

Mick Jackson dirigeix aquest film, basat en fets reals, sobre el judici que va enfrontar l’autora jueva Deborah Lipstadt i David Irving, un historiador negacionista de l’Holocaust. El seu litigi va començar arran de la publicació del llibre de Deborah, “Denying the Holocaust“, on acusa Irving d’haver manipulat la història en els seus llibres en què assegurava que Hitler no era conscient de l’extermini jueu. Això va provocar una demanda d’Irving. El judici  es va celebrar a Anglaterra i es va convertir en un debat sobre els historiadors, la seva funció   i la seva neutralitat. Un judici  on no es va cridar cap víctima de l’Holocaust, ja que Irving, que exercia la seva pròpia acusació, podria haver-les humiliat. Un molt bon film, en què no surt cap escena de l’horror de l’Holocaust, ni de la Segona Guerra Mundial ni dels camps de concentració. Tot i això aquest horror es transmet en els gestos i les mirades  de la majoria de personatges.

Continua llegint

Alicia a través del espejo (Alice Through the Looking Glass)

El mirall del temps

alicebloc
cartell/imbd.com

James Bobin dirigeix l’adaptació de la poc coneguda continuació d'”Alícia al País de les Meravelles”, “Alícia a través del mirall” de Lewis Carroll. Una obra que pretén conservar l’esperit de l’autor, tot i que en canvia completament la narració. En aquesta pel·lícula veiem una Alícia que s’ha fet  gran. Després  d’un viatge en vaixell per la Xina, torna a Londres. Allà  tindrà  la sorpresa desagradable que la seva mare ha decidit vendre la nau del seu pare. Un dia, de sobte, troba la papallona Absolem i a través d’un mirall torna a Wonderland. Allà  es retrobarà amb  el Barreter que està trist perquè troba a faltar la seva família que creu morta. Alícia decideix viatjar al passat robant la Cronosfera (una màquina del temps)  a El Temps per salvar la família del seu amic. Una narració que ens convida a aprendre dels errors del passat i a valorar cada instant de felicitat. A la vegada ens mostra com el temps és un poderós mirall del qual podem aprendre. Una bona pel·lícula, però de ritme irregular, que sap conjugar l’esperit de Lewis Carroll amb el món de Tim Burton, director de la primera part i productor d’aquesta segona.

Continua llegint