El poder del perro (The Power of the Dog)

L’última persona del Far West

cartell/imbd.com

Jane Campion adapta la novel·la homònima de Thomas Savage. L’acció se situa l’any 1925 i comença quan dos germans ranxers, Phil i George, arriben a un restaurant a dinar. Phil menysprea al fill de la propietària, Peter, i també a altres clients. George es disculpa pel comportament del seu germà amb la propietària, Rose, i a partir d’aquest moment comencen una relació que acabarà amb matrimoni. Malgrat l’enllaç, Phil continuarà humiliant tant a Rose com a Peter… La narració descriu l’ambient de canvi als Estats Units l’any 1925, quan convivien gent que encara anava amb cavalls amb els més rics que ja conduïen el seu propi cotxe. Una diferència que no només era tecnològica, sinó també de mentalitat. El film, però, és una gran denúncia contra el masclisme, ja que les vexacions de Phil cap a Rose i al seu fill són constants i dificulten la convivència a la família. Una molt bona pel·lícula que va de menys a més, amb un final impactant que deixa alguns interrogants.

Old (Tiempo)

Perduts en el temps

cartell/imbd.com

M. Night Shyamalan dirigeix aquesta pel·lícula que és una adaptació del còmic de Pierre-Oscar Lévy i Frederick Peeters, “Sandcastle”. Els protagonistes són la família Cappa, formada pel matrimoni entre Guy i Pisca i els seus fills Trent i Maddox. Guy i Pisca tenen pensat divorciar-se i decideixen fer un últim viatge tots quatre a un complex turístic. El gerent els convida a anar a una platja privada, juntament amb la família formada pel doctor Charles, la mare d’aquest, Agnes, la seva dona Pisca i la seva filla Kara i el matrimoni format per Jarin i Partricia Carmichael. En arribar, descobriran un cadàver surant a l’aigua que resulta ser la parella del raper Mid-Size Sedan que es troba afligit a la platja. Després d’aquest primer ensurt, intentaran relaxar-se mentre els nens juguen…Quan els nens tornen amb els seus pares, aquests observen un estrany fenomen: els nens han crescut inexplicablement; i els adults també comencen a presentar alguns canvis físics que denoten que estan envellint. La narració és tot una crítica als excessos amb l’experimentació científica. Una bona pel·lícula que es perd en escenes excessivament sòrdides i per trames no del tot reeixides.

Jojo Rabbit

El feixisme és per a nens petits

cartell/imb.com

Taika Waititi escriu i dirigeix l’adaptació cinematogràfica de la novel·la “Caging Skies” de Christine Leunens. El film se situa durant el nazisme a Alemanya, i el protagonista és Jojo “Rabbit” Betzler, un nen de deu anys, que té un amic imaginari molt especial: Hitler. La història és una crítica, a través de l’humor negre, del nazisme i el feixisme.  Una sàtira política, en la qual només els nens poden creure que hi ha races inferiors o superiors. També s’hi afegeix un discurs contra la violència i la guerra, però amb moments massa dolços.  En conclusió, un molt bon film que demostra que, fins i tot, el nazisme es pot tractar a través de l’humor.