Old (Tiempo)

Perduts en el temps

cartelll/imbd.com

M. Night Shyamalan dirigeix aquesta pel·lícula que és una adaptació del còmic de Pierre-Oscar Lévy i Frederick Peeters, “Sandcastle”. Els protagonistes són la família Cappa, formada pel matrimoni entre Guy i Pisca i els seus fills Trent i Maddox. Guy i Pisca tenen pensat divorciar-se i decideixen fer un últim viatge tots quatre a un complex turístic. El gerent els convida a anar a una platja privada, juntament amb la família formada pel doctor Charles, la mare d’aquest, Agnes, la seva dona Pisca i la seva filla Kara i el matrimoni format per Jarin i Partricia Carmichael. En arribar, descobriran un cadàver surant a l’aigua que resulta ser la parella del raper Mid-Size Sedan que es troba afligit a la platja. Després d’aquest primer ensurt, intentaran relaxar-se mentre els nens juguen… Quan els nens tornen amb els seus pares, aquests observen un estrany fenomen: els nens han crescut inexplicablement; i els adults també comencen a presentar alguns canvis físics que denoten que estan envellint. La narració és tot una crítica als excessos amb l’experimentació científica. Una bona pel·lícula que es perd en escenes excessivament sòrdides i per trames no del tot reeixides.

Continua llegint

Jojo Rabbit

El feixisme és per a nens petits

jojorabitimbd
cartell/imb.com

Taika Waititi escriu i dirigeix l’adaptació cinematogràfica de la novel·la “Caging Skies” de Christine Leunens. El film se situa durant el nazisme a Alemanya, i el protagonista és Jojo “Rabbit” Betzler, un nen de deu anys, que té un amic imaginari molt especial: Hitler. La història és una crítica, a través de l’humor negre, del nazisme i el feixisme.  Una sàtira política, en la qual només els nens poden creure que hi ha races inferiors o superiors. També s’hi afegeix un discurs contra la violència i la guerra, però amb moments massa dolços.  En conclusió, un molt bon film que demostra que, fins i tot, el nazisme es pot tractar a través de l’humor.

Continua llegint