Rifkin’s Festival

Festival de cinema

Fcartell/imbd.com

Woody Allen fa el seu particular homenatge al cinema i als festivals en aquesta pel·lícula situada a Sant Sebastià. Com a excusa ens presenta un protagonista, Mort Rifkin – alter ego de Woody Allen-, professor de cinema i escriptor, que decideix acompanyar la seva dona, Sue, publicista, al Festival de Sant Sebastià. Mort hi coneixerà la doctora Jo Rojas de qui s’enamorarà. La narració és una crítica mordaç al món del cinema i de tot allò que l’envolta, com la falsa intel·lectualitat i les pretensions excessives en nom d’un cert progressisme impostat i ingenu. A més a més, el director novaiorquès aprofita per fer el seu particular homenatge als cineastes europeus com ara Fellini, Bergman o Buñuel. Un film que, sense ser dels millors de Woody Allen, supera les altres obres situades en ciutats europees d’aquest director.

Continua llegint

…El Laberinto del Fauno (2006)

ellaberintodelfaunoimbd.jpg

cartell/imbd.com

Avui, dia7 de novembre de 2019  podreu veure a Divinity a les 22:45 aquesta pel·lícula de Guillermo del Toro. Va guanyar 3 Oscars i va estar nominada a 3 més.

El film se situa l’any 1944 a Espanya després d’acabar la Guerra Civil. Ofelia (Ivana Baquero) i la seva mare Carmen (Ariadna Gil), embarassada, es traslladen a un petit  poble.  Allà Ofelia conviurà amb el seu nou padrastre, Vidal (Sergi López), un capità de la Policia Armada amb qui la seva mare s’ha casat en segones núpcies. Ofelia, guiada per un insecte que sembla una fada, descobreix a prop de la seva nova casa un laberint i allà troba un faune (Doug Jones) que afirma que ella és una princesa i que fa molt temps que l’estan esperant. Però, li avisa que per tornar al seu regne màgic haurà de superar tres proves.

El director va explicar en una entrevista perquè va voler situar l’acció  l’any 1944: “Crec que aquest va ser un moment bastant peculiar. El 1944, els aliats havien derrotat al feixisme i Espanya va haver de veure com els guanyadors la deixaven de banda. Per aquest motiu jo voldria en la meva pel·lícula contraposar dues coses brutalment oposades. D’una banda, l’absoluta manca de llibertat, encarnada per Vidal (Sergi López) i el feixisme; i, d’altra, la imaginació d’un infant”. Un film en què es deixen veure les grans qualitats de Guillermo del Toro com a director i guionista.

Director:Guillermo del Toro

Guionista:Guillermo del Toro

Repartiment: Ivana Baquero, Sergi López, Maribel Verdú, Doug Jones, Ariadna Gil, Álex Angulo, Federico Luppi, Roger Casamajor, Fernando Tielve, Pepa Pedroche, José Luis Torrijo

El viatge de la Marta (Staff only)

Viatge a la maduresa

elviatgdemartaimbd.jpg

cartell/imbd.com

Neus Ballús dirigeix aquesta pel·lícula rodada al Senegal. La narració mostra el viatge per feina i per plaer d’un pare separat amb el seu fill petit i la seva filla gran, la Marta, una adolescent rebel. Durant el viatge, la Marta farà un trajecte intern paral·lel que la portarà a la maduresa. La narració, però, també és un retrat tant de les parts positives com de les negatives del turisme, tant del punt de vista del país que el rep com dels visitants. Un molt bon  film que, com l’anterior de la directora, barreja documental i ficció de manera brillant i ens transporta paral·lelament de manera natural pels dos viatges del film, el personal i el real.

Continua llegint

…La propera pell (2016)

cartellproperapellimbd2

cartell/imbd.com

Avui, dia  7 de gener de 2019, podreu veure a TV3  a les 22:39  aquesta pel·lícula d’Isaki Lacuesta i Isa Campo. Va guanyar 3 premis Gaudí.

El film ens explica la història de Leo (Àlex Monner), un noi que viu en un orfenat a França. Un dia el director del centre, Michel (Bruno Todeschini),  li diu que ha investigat i que ha trobat els seus pares biològics. Es tracta d’una família en què el pare va morir i el nen va desaparèixer en un accident a la muntanya.  La mare, Anna (Emma Suárez), i el cunyat, Enric (Sergi López), el van a veure al centre per  intentar confirmar que és el seu familiar Gabriel. La seva mare està convençuda que ho és, mentre que el seu cunyat creu que és un impostor….

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Directors: Isaki Lacuesta, Isa Campo

Guionistes:Isa Campo, Isaki Lacuesta, Fran Araújo

Repartiment:Àlex Monner, Emma Suárez, Sergi López, Bruno Todeschini, Igor Szpakowski, Mikel Iglesias, Greta Fernández, David Arribas, Pablo Rosset, Guillem Jorba

Lazzaro feliz (Lazzaro felice)

La bondat com a revolució 

lazzarofelice.jpg

cartell/imbd.com

Alice Rohrwacher dirigeix aquesta pel·lícula que representa un retrat pessimista de la societat, tant de l’actual com la del passat, on els innocents sempre acaben sent les víctimes. L’excusa: un ingenu noi italià,  Llàtzer, que treballa a la Inviolata, una comarca aïllada del món, on es troba la finca de la marquesa Alfonsina de Luna, on els masovers són explotats i controlats com si estiguessin a l’època feudal i no als anys vuitanta quan se situa l’acció. Un accident farà que Llàtzer mori i ressusciti al cap de molts anys descobrint la vida moderna amb els mateixos vicis del passat i on la majoria de persones han perdut la bonhomia. Un molt bon film, ple de referències cinèfiles i religioses, d’un realisme preocupant sobre la maldat humana, però també amb un missatge d’esperança en la bondat, personificada per Llàtzer, com a eina revolucionària.

Continua llegint

….El Laberinto del Fauno (2006)

ellaberintodelfaunoimbd.jpg

cartell/imbd.com

Avui, dia 9  de març de 2018, podreu veure a FdF a les 22:20 aquesta pel·lícula de Guillermo del Toro. Va guanyar 3 Oscars i va estar nominada a 3 més.

El film se situa l’any 1944 a Espanya després d’acabar la Guerra Civil. Ofelia (Ivana Baquero) i la seva mare Carmen (Ariadna Gil), embarassada, es traslladen a un petit  poble.  Allà Ofelia conviurà amb el seu nou padrastre, Vidal (Sergi López), un capità de la Policia Armada amb qui la seva mare s’ha casat en segones núpcies. Ofelia, guiada per un insecte que sembla una fada, descobreix a prop de la seva nova casa un laberint i allà troba un faune (Doug Jones) que afirma que ella és una princesa i que fa molt temps que l’estan esperant. Però, li avisa que per tornar al seu regne màgic haurà de superar tres proves.

El director va explicar en una entrevista perquè va voler situar l’acció  l’any 1944: “Crec que aquest va ser un moment bastant peculiar. El 1944, els aliats havien derrotat al feixisme i Espanya va haver de veure com els guanyadors la deixaven de banda. Per aquest motiu jo voldria en la meva pel·lícula contraposar dues coses brutalment oposades. D’una banda, l’absoluta manca de llibertat, encarnada per Vidal (Sergi López) i el feixisme; i, d’altra, la imaginació d’un infant”. Un film en què es deixen veure les grans qualitats de Guillermo del Toro com a director i guionista.

Director: Guillermo del Toro

Guionista:Guillermo del Toro

Repartiment: Ivana Baquero, Sergi López, Maribel Verdú, Doug Jones, Ariadna Gil, Álex Angulo, Federico Luppi, Roger Casamajor, Fernando Tielve, Pepa Pedroche, José Luis Torrijo

…El Niño (2014)

cartellelniñoimbd.jpg

cartell/imbd.com

Avui, dia 15 de setembre de 2017, podreu veure  per Tele 5  a les 22:00 aquesta pel·lícula de Daniel Monzón. Va estar nominada a 16 premis Goya.

El film se situa a l’estret de Gibraltar. Mostra com dos nois, El Niño  (Jesús Castro) i El Compi (Jesús Carroza)  comencen a traficar amb haixix  passant-lo amb una llanxa ràpida d’un costat a l’altre de la frontera. Paral·lelament, els policies Jesús (Luis Tosar) i Eva  (Bárbara Lennie) intenten capturar El Inglés (Ian McShane), el responsable del tràfic de drogues de la zona.

El director va explicar en una entrevista que van decidir dur a terme la pel·lícula perquè el guionista del film Jorge Guerricaechevarría es va sentir atret pel món dels nois que passaven haixix a través de l’estret de Gibraltar amb llanxes ràpides. Una imatge que tenia una gran força segons el director i que volia veure en pantalla gran. Un film que analitza el tema del tràfic de drogues en profunditat i també la relació entre delinqüència i pobresa.

Director: Daniel Monzón

Guionistes: Daniel Monzón, Jorge Guerricaechevarría

Repartiment: Jesús Castro, Luis Tosar, Eduard Fernández, Jesús Carroza, Sergi López, Bárbara Lennie, Said Chatiby, Mariam Bachir, Moussa Maaskri, Ian McShane, José Manuel Poga, Juan Motilla

La propera pell

La màscara freda

cartellproperapellimbd2

cartell/imbd.com

Isaki Lacuesta i Isa Campo dirigeixen aquest film sobre la identitat i sobre com aquesta configura les nostres relacions. Per fer-ho ens parla de la història d’un noi que viu en un orfenat. Un dia el director del centre l’avisa que potser han trobat la seva família.  La mare, que va perdre el marit en el mateix accident en què va desaparèixer el nen, de seguida confirma que és el seu fill. En canvi, el cunyat es pensa que el noi s’ho ha inventat per fugir de l’orfenat. La pel·lícula ens mostra la necessitat de calor humana que tenim en un món on les relacions són cap cop més distants i on costa més de distingir la màscara de la persona. Tot això, en un film rodat exclusivament en el Pirineu d’Osca, on la neu i el fred acaben tenint un protagonisme també simbòlic.

Continua llegint

Segon origen

Bon origen, mal final

cartell/gencat.cat

Carles Porta dirigeix la pel·lícula que Bigas Luna havia començat, i que la mort li va impedir d’acabar: l’esperada adaptació del llibre de Manuel de Pedrolo, “Mecanoscrit del segon origen”. La idea tant del llibre com de la pel·lícula es basa en el fet que la humanitat s’acaba i només queden vius dos nens: en Dídac, un nen negre, i l’Alba. En el cas de la pel·lícula, l’Alba fa de professora d’anglès d’en Dídac, un nen negre. Un dia aquest nen és apallissat i cau a l’aigua, l’Alba ho veu i s’hi llença per salvar-lo. Aquesta circumstància farà que sobrevisquin a una tempesta solar que acabarà amb quasi tota la humanitat. El film manté l’esperit del llibre, excepte el final i la introducció d’un tercer personatge, que queda molt forçada.

Continua llegint

Murieron por encima de sus posiblidades

Algú va volar sobre el niu de la crisi

Cartell/filmaffinity.com

cartell/filmaffinity.com

Isaki Lacuesta  pretén fer el gran film sobre la crisi econòmica. Els protagonistes són la majoria víctimes de la desesperació provocada per la situació actual  que cometen un homicidi i són tancats en un psiquiàtric. Decideixen escapar-se i matar el president del Banc Central.  Hom no es pot deixar enganyar per l’aspecte de film intranscendent que pot semblar a primera vista. Tot i alguns moments més irregulars, amaga grans reflexions sobre la sortida de la crisi econòmica i també intenta que l’espectador pensi sobre qui en són els  responsables i quin grau de responsabilitat hi tenim tots plegats.

Continua llegint