Dumbo

L’elefantet volador

dumboimbd.jpg

cartell/imbd.com

Tim Burton dirigeix una nova versió de Dumbo, el relat de Helen Aberson amb els dibuixos de Harold Pearl, amb la producció de Disney, aquest cop canviant els dibuixos animats per actors reals. La narració se situa l’any 1919 en el circ dels Medici. Milly  i Joe, dos nens que han perdut la seva mare per culpa d’una malaltia,  formen part de la família del circ. El seu pare, Holt torna de la Primera Guerra Mundial, on va perdre  un braç. Max Medici, el propietari del circ, compra una femella d’elefant embarassada. Un cop neix la cria, s’adonen que té unes orelles molt grans. En el primer espectacle de l’animal, s’organitza un caos que acaba fins i tot amb un mort. Ben aviat, Milly i Joe descobriran que aquesta cria d’elefant pot volar i li posaran el nom de Dumbo. Això farà que el magnat de l’espectacle V. A. Vandevere decideixi comprar el circ dels Medici per poder comptar amb Dumbo. Una història, on els límits entre la ciència i la màgia hi és present, així com un missatge de respecte cap als animals. La lliçó de la història vol ser que tots tenim un gran potencial i podem ser capaços de tot el que volem sense ajuda dels nostres pares o tutors. El film pateix la gran contradicció que suposa combinar dos conceptes tan diferents com l’estil burtonià i el de Disney: una narració massa normal” per ser de Tim Burton i massa fosca per l’estil habitual de Disney.

Continua llegint

Tres anuncios en las afueras (Three Billboards Outside Ebbing, Missouri)

Anuncis contra la hipocresia

cartelltresanuncionsenlasafueras.jpg

cartell/imbd.com

Martin McDonagh dirigeix aquesta pel·lícula sobre una mare justiciera, Mildred, que busca trobar qui va violar i  assassinar la seva filla. Per aconseguir-ho,  penja tres anuncis als afores del seu poble. En aquests anuncis acusa el cap de policia, Willoughby de passivitat policial per no haver avançat en la investigació de l’assassinat de la seva filla un any després dels fets. Aquests cartells provocaran una gran polèmica al poble en contra de Mildred. A més a més, això coincideix amb el fet que Willoughby  pateix un càncer avançat. La narració mostra com en les poblacions del Sud dels Estats Units encara hi és present una barreja de racisme, masclisme i feixisme que se suma a una certa impunitat policial. Un molt bon film, un western modern, amb un final obert, en què hom té la sensació que no s’ha sabut explotar tot el seu potencial.

Continua llegint