…Molly’s game (2017)

cartell/imbd.com

Avui, dia 25 de setembre de 2020, podreu veure a TV3 a les 22:47 aquesta pel·lícula d’Aaron Sorkin. Va estar nominada a l’Oscar al Millor Guió Adaptat.

La pel·lícula comença quan Molly Bloom (Jessica Chastain) és detinguda per l’FBI. A partir d’aquí, Molly  ens explica en primera persona tot allò que li va passar fins a arribar aquell moment. En paral·lel,  el film ens mostra com Molly va  contractar l’advocat  Charlie Jaffey (Idris Elba).

Si voleu saber-ne més, podeu llegir la meva crítica aquí.

Director:Aaron Sorkin

Guionista: Aaron Sorkin

Repartiment:Jessica Chastain, Idris Elba, Kevin Costner, Michael Cera, Samantha Isler, Chris O’Dowd, Graham Greene, Jeremy Strong, Bill Camp, Brian d’Arcy James, Claire Rankin, J.C. MacKenzie

Molly’s Game

La vida és un joc

mollysgamesimbd.jpg
cartell/imbd.com

Aaron Sorkin dirigeix aquest film sobre la vida de Molly Bloom. Molly Bloom era una esquiadora professional que es va haver de retirar a causa d’una greu lesió. Per circumstàncies de la vida, va acabar convertint-se en organitzadora de partides de pòquer il·legals i exclusives a Los Angeles i a Nova York en què participaven des d’actors fins a monarques. Això va fer que arribés a ser coneguda com “la princesa del pòquer”. Però, en aquest món també va conèixer estafadors i membres de la màfia russa. Un fet que li va acabar portant problemes amb la justícia.  Un bon film  que ens porta a reflexionar sobre si la vida és un joc amb les cartes marcades o  on simplement intervé l’atzar. Ens fa veure fins a quin punt influeixen els traumes infantils en la trajectòria vital d’una persona i com l’autoanàlisi psicològica pot portar a cometre greus errors sobre el perquè de les nostres conductes.

Continua llegint

Capitán Fantástico (Captain Fantastic)

Un capità llibertari

capfantasticimbd
cartell/imbd.com

Matt Ross dirigeix aquest film sobre uns pares que  porten un sistema de vida alternatiu:  eduquen  i viuen amb els seus sis fills en el bosc. Tot canviarà quan mor la mare, això portarà als nens a posar-se en contacte amb el món exterior.  El film vol obrir una sèrie de  debats: sobre quin model educatiu és millor, si el què es pot fer a casa o en els centres reglats, què es pot explicar i què no als fills, les diverses formes de religiositat i espiritualitat que hom pot tenir i com reaccionar davant  la mort. Aquests debats no s’analitzen amb la profunditat suficient, i fins i tot en alguns moments es presenta com a negativa l’opció de vida del protagonista.  Una bona pel·lícula amb grans moments que cau en un excés de sentimentalisme i bonisme, on destaca l’excel·lent interpretació de Vigo Mortensen, que porta el pes del film.

Continua llegint