Aftersun

Records gravats

cartell/imb.com

Charlotte Wells, fins ara directora de curtmetratges, debuta en el llargmetratge amb aquest film sobre els seus records d’infantesa. Per fer-ho, se situa en l’estiu que va passar amb el seu pare a Turquia en un complex turístic, a finals dels anys noranta. L’alter ego de la directora del film és Sophie i el del seu pare, Colum. La narració és una excusa per mostrar-nos com els records es transformen en nostàlgia amb el pas del temps i com les imatges que guardem, a través de fotos i vídeos, condicionen la nostra memòria. Una pel·lícula aparentment senzilla, que va de menys a més i que és una obra d’art audiovisual.

Negación (Denial)

Veritats indiscutibles

cartell/imbd.com

Mick Jackson dirigeix aquest film, basat en fets reals, sobre el judici que va enfrontar l’autora jueva Deborah Lipstadt i David Irving, un historiador negacionista de l’Holocaust. El seu litigi va començar arran de la publicació del llibre de Deborah, “Denying the Holocaust“, on acusa Irving d’haver manipulat la història en els seus llibres en què assegurava que Hitler no era conscient de l’extermini jueu. Això va provocar una demanda d’Irving. El judici es va celebrar a Anglaterra i es va convertir en un debat sobre els historiadors, la seva funció   i la seva neutralitat. Un judici on no es va cridar cap víctima de l’Holocaust, ja que Irving, que exercia la seva pròpia acusació, podria haver-les humiliat. Un molt bon film, en què no surt cap escena de l’horror de l’Holocaust, ni de la Segona Guerra Mundial ni dels camps de concentració. Tot i això, aquest horror es transmet en els gestos i les mirades de la majoria de personatges.