El juicio a los 7 de Chicago (The Trial of Chicago 7)

Justícia polititzada

cartell/imbd.com

Aaron Sorkin dirigeix aquesta pel·lícula sobre el judici als 7 de Chicago que es va produir entre l’any 1968 i el 1969. Els 7 de Chicago era un grup format per Abbie Hoffman i Jerry Rubin del Partit Internacional per la Joventut; Tom Hayden i Rennie Davis dels Estudiants per una Societat Democràtica; David Dellinger del Comitè Nacional de Mobilització pel final de la Guerra del Vietnam; Lee Weiner i John Froines formalment no adscrits a cap grup. Tots van ser acusats de conspiració per causar estralls durant la protesta contra la Guerra del Vietnam que va tenir lloc a la ciutat de Chicago durant la Convenció del Partit Demòcrata que va elegir Hubert Humphrey com a rival de Nixon. Unes protestes que van acabar amb greus enfrontaments entre la policia i els manifestants. La narració mostra com una justícia excessivament polititzada pot estar disposada a tot per acabar amb la dissidència social. A més a més, és molt interessant veure els debats entre els protagonistes, encara molt vigents: la funció de l’esquerra al món, entre el pragmatisme i l’idealisme, i l’actitud davant d’un judici polític, veure’l com un procés judicial més o afrontar-lo com un element més de la lluita. Una molt bona pel·lícula que, un cop agafa el ritme, el manté constant fins a un final brillant.

Continua llegint

…Los Miserables (Les Misérables) (2012)

losmiserablescartel
cartell/.universalpictures-film.com

Avui, dia 28  de juny  de 2018, podreu veure a LaSexta les 22:30 aquesta pel·lícula de Tom Hooper. Va guanyar 3 Oscars i va estar nominat a 5 més.

La pel·lícula explica  la història de Jean Valjean (Hugh Jackman),  un home que roba un tros de pa per donar  menjar a la seva família i això el porta a la presó. Un cop en llibertat condicional, s’escapa i és perseguit constantment pel policia Javert (Russell Crowe). Els dos antagonistes es retroben quan Valjean ja ha refet la seva vida, i en portes d’una nova situació revolucionària a França.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director:  Tom Hooper

Guionistes: William Nicholson, Claude-Michel Schönberg, Alain Boublil

Repartiment: Hugh Jackman, Russell Crowe, Eddie Redmayne, Anne Hathaway,Amanda Seyfried, Samantha Barks, Helena Bonham Carter, Sacha Baron Cohen,Aaron Tveit, Isabelle Allen, Daniel Huttlestone, Colm Wilkinson, Natalya Wallace,Michael Jibson, Bertie Carvel, Tim Downie, Marc Pickering, Patrick Godfrey,Killian Donnelly, Fra Fee, Gabriel Vick, George Blagden, Alistair Brammer,Charlotte Hope

Alicia a través del espejo (Alice Through the Looking Glass)

El mirall del temps

alicebloc
cartell/imbd.com

James Bobin dirigeix l’adaptació de la poc coneguda continuació d'”Alícia al País de les Meravelles”, “Alícia a través del mirall” de Lewis Carroll. Una obra que pretén conservar l’esperit de l’autor, tot i que en canvia completament la narració. En aquesta pel·lícula veiem una Alícia que s’ha fet  gran. Després  d’un viatge en vaixell per la Xina, torna a Londres. Allà  tindrà  la sorpresa desagradable que la seva mare ha decidit vendre la nau del seu pare. Un dia, de sobte, troba la papallona Absolem i a través d’un mirall torna a Wonderland. Allà  es retrobarà amb  el Barreter que està trist perquè troba a faltar la seva família que creu morta. Alícia decideix viatjar al passat robant la Cronosfera (una màquina del temps)  a El Temps per salvar la família del seu amic. Una narració que ens convida a aprendre dels errors del passat i a valorar cada instant de felicitat. A la vegada ens mostra com el temps és un poderós mirall del qual podem aprendre. Una bona pel·lícula, però de ritme irregular, que sap conjugar l’esperit de Lewis Carroll amb el món de Tim Burton, director de la primera part i productor d’aquesta segona.

Continua llegint

Los Miserables (Les Misérables)

Quan el passat ens atrapa

Los Miserables/.universalpictures-film.fr/film/les-miserables#
cartell/universalpictures-film.fr

Tom Hoopper ha dirigit l’enèsima adaptació de la novel·la de Víctor Hugo que no deixa de ser això: una nova visió d’aquesta mítica obra sense aportar-hi gairebé res de nou, a banda ser un film musical. Es tracta d’una bona pel·lícula amb moviments de càmera excepcionals, amb una novetat tècnica important: les cançons van ser gravades en directe pels mateixos actors.

Continua llegint