…La invención de Hugo (Hugo) (2011)

cartell/imbd.com

Avui, dia 4 de juny 2022, podreu veure a Paramount a les 21:55 aquesta pel·lícula de Martin Scorsese. Es basa en el llibre “The Invention of Hugo Cabret” de Brian Selznick. Va guanyar 5 Oscars.

La narració se situa a París l’any 1931. El protagonista és Hugo Cabret (Asa Butterfield. Amb el seu pare (Jude Law) intenten arreglar un autòmat. Un dia el seu pare mort de sobte i ha d’anar a viure amb el seu oncle Claude (Ray Winstone). Claude es dedica a reparar els rellotges de l’estació de París-Montparnasse. Un dia Claude desapareix i Hugo intenta robar en una botiga de joguines. És descobert pel seu propietari, George (Ben Kingsley). Finalment, Hugo treballarà en aquesta botiga, on també hi ha la fillastra de George, Isabelle (Chloë Grace Moretz). Quan aconsegueix arreglar l’autòmat, Hugo i Isabelle descobreixen que projecta pel·lícules, la primera, Viatge a la Lluna (Le Voyage dans la Lune) (1902) de Georges Méliès. A partir d’aquí, Hugo i Isabelle viuran una sèrie d’aventures amb el cinema com a protagonista.

El director va definir en una entrevista la fantasia de la pel·lícula: “No és realment una pel·lícula de fantasia. No és un tipus de fantasia com Les Cròniques de Nàrnia (Chronicles of Narnia), Harry Potter o El senyor dels anells (Lord of the Rings) (…) Definiria aquest tipus de fantasia com a viscerals. Es pretén percebre esdeveniments o persones com a molt, molt reals (…)En canvi, en aquesta pel·lícula la fantasia és molt real, però està al teu cap i al teu cor. Té a veure amb els mecanismes, ja siguin els rellotges, els interiors, les locomotores, els trens, l’autòmat, amb el funcionament interior d’aquests objectes”. Aquest film, però, per sobre de tot és una gran declaració d’amor al cinema, un homenatge al cinema (mut), al seu naixement i als creadors del setè art.

Director: Martin Scorsese

Guionista:  John Logan

Repartiment: Asa Butterfield, Chloë Grace Moretz, Ben Kingsley, Sacha Baron Cohen, Helen McCrory, Michael Stuhlbarg, Jude Law, Emily Mortimer, Ray Winstone, Christopher Lee, Richard Griffiths, Frances de la Tour, Martin Scorsese, Francesca Scorsese

El juicio a los 7 de Chicago (The Trial of Chicago 7)

Justícia polititzada

cartell/imbd.com

Aaron Sorkin dirigeix aquesta pel·lícula sobre el judici als 7 de Chicago que es va produir entre l’any 1968 i el 1969. Els 7 de Chicago era un grup format per Abbie Hoffman i Jerry Rubin del Partit Internacional per la Joventut; Tom Hayden i Rennie Davis dels Estudiants per una Societat Democràtica; David Dellinger del Comitè Nacional de Mobilització pel final de la Guerra del Vietnam; Lee Weiner i John Froines formalment no adscrits a cap grup. Tots van ser acusats de conspiració per causar estralls durant la protesta contra la Guerra del Vietnam que va tenir lloc a la ciutat de Chicago durant la Convenció del Partit Demòcrata que va elegir Hubert Humphrey com a rival de Nixon. Unes protestes que van acabar amb greus enfrontaments entre la policia i els manifestants. La narració mostra com una justícia excessivament polititzada pot estar disposada a tot per acabar amb la dissidència social. A més a més, és molt interessant veure els debats entre els protagonistes, encara molt vigents: la funció de l’esquerra al món, entre el pragmatisme i l’idealisme, i l’actitud davant d’un judici polític, veure’l com un procés judicial més o afrontar-lo com un element més de la lluita. Una molt bona pel·lícula que, un cop agafa el ritme, el manté constant fins a un final brillant.

…Los Miserables (Les Misérables) (2012)

cartell/.universalpictures-film.com

Avui, dia 28 de juny de 2018, podreu veure a LaSexta a les 22:30 aquesta pel·lícula de Tom Hooper. Va guanyar 3 Oscars i va estar nominat a 5 més.

La pel·lícula explica la història de Jean Valjean (Hugh Jackman), un home que roba un tros de pa per donar menjar a la seva família i això el porta a la presó. Un cop en llibertat condicional, s’escapa i és perseguit constantment pel policia Javert (Russell Crowe). Els dos antagonistes es retroben quan Valjean ja ha refet la seva vida, i en portes d’una nova situació revolucionària a França.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Tom Hooper

Guionistes: William Nicholson, Claude-Michel Schönberg, Alain Boublil

Repartiment: Hugh Jackman, Russell Crowe, Eddie Redmayne, Anne Hathaway,Amanda Seyfried, Samantha Barks, Helena Bonham Carter, Sacha Baron Cohen,Aaron Tveit, Isabelle Allen, Daniel Huttlestone, Colm Wilkinson, Natalya Wallace,Michael Jibson, Bertie Carvel, Tim Downie, Marc Pickering, Patrick Godfrey,Killian Donnelly, Fra Fee, Gabriel Vick, George Blagden, Alistair Brammer,Charlotte Hope

Alicia a través del espejo (Alice Through the Looking Glass)

El mirall del temps

cartell/imbd.com

James Bobin dirigeix l’adaptació de la poc coneguda continuació d'”Alícia al País de les Meravelles”, “Alícia a través del mirall” de Lewis Carroll. Una obra que pretén conservar l’esperit de l’autor, tot i que en canvia completament la narració. En aquesta pel·lícula veiem una Alícia que s’ha fet  gran. Després d’un viatge en vaixell per la Xina, torna a Londres. Allà tindrà la sorpresa desagradable que la seva mare ha decidit vendre la nau del seu pare. Un dia, de sobte, troba la papallona Absolem i a través d’un mirall torna a Wonderland. Allà  es retrobarà amb el Barreter que està trist perquè enyora la seva família que creu morta. Alícia decideix viatjar al passat robant la Cronosfera (una màquina del temps)  a El Temps per salvar la família del seu amic. Una narració que ens convida a aprendre dels errors del passat i a valorar cada instant de felicitat. A la vegada ens mostra com el temps és un poderós mirall del qual podem aprendre. Una bona pel·lícula, però de ritme irregular, que sap conjugar l’esperit de Lewis Carroll amb el món de Tim Burton, director de la primera part i productor d’aquesta segona.

Los Miserables (Les Misérables)

Quan el passat ens atrapa

cartell/universalpictures.fr

Tom Hooper ha dirigit l’enèsima adaptació de la novel·la de Victor Hugo que no deixa de ser això: una nova visió d’aquesta mítica obra sense aportar-hi gairebé res de nou, a banda ser un film musical. Es tracta d’una bona pel·lícula amb moviments de càmera excepcionals, amb una novetat tècnica important: les cançons van ser gravades en directe pels mateixos actors.