La profesora de parvulario (The Kindergarten Teacher)

L’art de l’educació

cartell/imbd.com

Sara Colangelo escriu i dirigeix aquesta adaptació d’una pel·lícula homònima israeliana del 2014. El film explica com una professora de parvulari, Lisa Spinelli, escolta com un alumne seu, Jimmy, recita un poema mentre espera per ser recollit.  Lisa que assisteix a classes de poesia, plagiarà les obres del nen en els seus propis treballs de poesia. La història ens parla sobre un món materialista que no sap apreciar l’art i on els pares prefereixen que els seus fills siguin esportistes abans que artistes. També com el currículum educatiu no està dissenyat per potenciar el talent artístic dels alumnes. A més a més, és un retrat d’un conflicte generacional entre uns pares que somiaven en un món millor en la seva època hippie i uns fills i filles, aparentment, despreocupats pel món que els envolta. Un film interessant que passa de ser gairebé un assaig sobre l’educació i l’art a un thriller psicològic, però que no aprofita tot el seu potencial.

Alita: angel de combate (Alita, Battle Angel)

L’heroïna cíborg

cartell/imbd.com

Robert Rodriguez porta a la pantalla gran el còmic de Yukito Kishiro amb guió, entre d’altres, de James Cameron. El film se situa l’any 2663. Aquest món del futur està dividit en dues grans ciutats: Zalem, una ciutat aèria on viuen la gent més rica, i Iron City, on viu la majoria de la gent. Tot això, després d’una guerra que va durar molts anys contra la Unió de Repúbliques Marcianes. Un dia, el doctor Ido descobreix un cíborg abandonat en una deixalleria i decideix reparar-lo… Mentre el doctor Ido no vol que descobreixi la seva anterior identitat,  el seu amic Hugo l’ajudarà a cercar-la. El somni d’Hugo és algun dia arribar a viatjar a Zallem, però per fer-ho s’ha de guanyar una competició de Motorball, un esport que és una mena de rugbi motoritzat amb l’objectiu de posar la pilota en una cistella. La narració tracta temes com la delinqüència, les desigualtats socials, la seguretat i les classes socials i com tots aquests es relacionen entre si. Tanmateix, la història no deixa de ser una reivindicació  feminista que es queda a mitges, ja que acaba reflectint els tradicionals rols de la típica història d’amor.  El film té moments molt bons, no obstant això, va clarament de més a menys.

La serie Divergente: Insurgente (The Divergent Series: Insurgent)

Totes les cares d’una  revolució

cartell/collider.com

Robert Schwentke dirigeix la segona part de la sèrie de llibres de Veronica Roth iniciats per Divergent. En aquesta pel·lícula els protagonistes Tris i Quatre són uns refugiats perseguits per la dictadura de Jeanine a Cordialitat, una de les faccions del sistema. Ben aviat descobriran que l’única forma de sobreviure és començar una revolució. Una revolució que els portarà a qüestionar-se tot el sistema i també les seves pròpies arrels. El film es debat massa entre la voluntat de ser un producte comercial i la de basar-se en un llibre que convida a reflexionar sobre quina societat construïm i sobre conceptes com “revolució”, “pau”, “democràcia”, “dictadura” i “poder”. Un dilema que fa que el film es perdi enmig d’escenes d’acció pretesament espectaculars, alguna de les quals resulta massa llarga.