Palm Springs

Dos navegants solitaris atrapats en el temps

cartell/imbd.com

Max Barbakow debuta en el llargmetratge amb aquest film sobre persones atrapades en el temps. Els protagonistes són Nyles i Sarah, que assisteixen al casament d’Abe i Tala, germana de Sarah, el dia 9 de novembre. Nyles descobreix que la seva parella Mysty li és infidel. Nyles i Sara, que se senten incòmodes durant la cerimònia, s’aïllen de la resta de convidats. Un cop acabada la festa, s’escaparan a un desert proper. Mentre intenten fer l’amor, un home els comença a disparar. Durant l’escapada, tots dos es refugiaran dins una cova misteriosa amb una llum intensa a l’interior. A partir d’aquest moment, quedaran atrapats en un bucle temporal, on ja fa temps que hi viu Nyles. El film és una gran reflexió sobre la comoditat i la zona de confort en què ens instal·lem, encara que sigui un infern. També sobre com construïm les nostres relacions, les amoroses i les d’amistat, massa sovint basades en hipocresies. En conclusió, una pel·lícula monòtona que va de menys a més, i que compta amb la magnífica interpretació d’Andy Samberg com a protagonista.

Continua llegint

…Al filo del mañana (Edge of Tomorrow) (2014)

edgeoftomorrowposter
cartell/impawards.com

Avui, dia  20 de maig de 2018, podreu veure a Antena3 a les 22:10 aquest film de Doug Liman. L’obra és una  interpretació lliure del llibre d’Hiroshi Sakurazaka  “All you need is kill”.

La pel·lícula  explica el dia de la mort del comandant Cage (Tom Cruise) en plena guerra contra uns extraterrestres. Però, aquell dia el va revivint, misteriosament, una altra i vegada. Fins que trobarà algú que sap el què li passa: la militar Rita (Emily Blunt).

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director:  Doug Liman

Guionistes:  Jez Butterworth, John-Henry Butterworth, Christopher McQuarrie

Repartiment: Tom Cruise, Emily Blunt, Bill Paxton, Jonas Armstrong, Brendan Gleeson, Kick Gurry, Tony Way, Noah Taylor, Charlotte Riley, Franz Drameh, Dragomir Mrsic

Feliz dia de tu muerte (Happy Death Day)

Feliç dia de la marmota

cartellhappydeathday.jpg
cartell/imbd.com

Chirstopher Landon dirigeix aquesta pel·lícula sobre una jove universitària que entra en un bucle temporal, on reviu repetidament el seu assassinat el dia del seu aniversari. Només podrà sortir-ne quan descobreixi el seu assassí o assassina. Un film molt semblant als de repetició del mateix dia com Atrapat en el temps (Groundhog Day) (1993) o Al filo de la mañana (Edge of Tomorrow) (2014). Una història amb un missatge clar: si poguéssim veure amb més claredat la realitat de les persones que ens envolten, podríem canviar la nostra actitud davant la vida. Un film irregular que no aconsegueix atrapar-te fins ben entrada la narració i amb un final previsible.

Continua llegint

…Al límit de l’endemà (Edge of Tomorrow ) (2014)

edgeoftomorrowposter
cartell/impawards.com

Avui, dia 14 de juliol  de 2017, podreu veure a TV3 a les 22:30 aquest film de Doug Liman. L’obra és una  interpretació lliure del llibre d’Hiroshi Sakurazaka  “All you need is kill”.

La pel·lícula explica el dia de la mort del comandant Cage (Tom Cruise) en plena guerra contra uns extraterrestres. Però, aquell dia el va revivint, misteriosament, una altra i vegada. Fins que trobarà algú que sap el què li passa: la militar Rita (Emily Blunt).

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Doug Liman

Guionistes: Jez Butterworth, John-Henry Butterworth, Christopher McQuarrie

Repartiment: Tom Cruise, Emily Blunt, Bill Paxton, Jonas Armstrong, Brendan Gleeson, Kick Gurry, Tony Way, Noah Taylor, Charlotte Riley, Franz Drameh, Dragomir Mrsic

Al límit de l’endemà (Edge of Tomorrow)

Morir una vegada darrere l’altra

Poster/impawards.com
cartell/impawards.com

El director Doug Lirman tracta altre cop un tema que ja comença a ser recorrent: els viatges en el temps, i, concretament, la repetició constant d’un mateix dia. Amb una particularitat: el protagonista, un militar que lluita contra una invasió extraterrestre, repeteix cada cop el dia de la seva mort. La pel·lícula no aconsegueix atrapar l’espectador perquè, en molts moments, la repetició es converteix en simple monotonia, això sí, amb alguns bons moments d’humor.

Continua llegint