La pell freda

Homo sapiens

cartell/imbd.com

Xavier Gens porta a la pantalla gran la novel·la d’Albert Sánchez Piñol, “La pell freda”. La història comença el 1914 quan un oficial atmosfèric arriba a una illa perduda de l’oceà Atlàntic. Allà només hi viu, aparentment, el faroner, un home anomenat Gruner. Gruner  i l’oficial hauran de lluitar contra unes misterioses criatures que apareixen a la nit  i que els ataquen. Una pel·lícula que ens parla sobre com, en un determinat context, costa de distingir quins són els animals perillosos: els que teòricament poden fer mal als humans o els mateixos humans. De fet, acabarem descobrint que Gruner s’ha  convertit en un homo sapiens no gaire evolucionat que només respon als instints de supervivència i reproducció. La cita del principi de la narració la defineix perfectament: “Mai no som infinitament lluny d’aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d’aquells qui estimem.”. Un bon film, amb una fotografia fantàstica, que no arriba al nivell del llibre i no en sap aprofitar tot el seu potencial.

La serie Divergente: Insurgente (The Divergent Series: Insurgent)

Totes les cares d’una  revolució

cartell/collider.com

Robert Schwentke dirigeix la segona part de la sèrie de llibres de Veronica Roth iniciats per Divergent. En aquesta pel·lícula els protagonistes Tris i Quatre són uns refugiats perseguits per la dictadura de Jeanine a Cordialitat, una de les faccions del sistema. Ben aviat descobriran que l’única forma de sobreviure és començar una revolució. Una revolució que els portarà a qüestionar-se tot el sistema i també les seves pròpies arrels. El film es debat massa entre la voluntat de ser un producte comercial i la  de basar-se en un llibre que convida a reflexionar sobre quina societat construïm i sobre conceptes com “revolució”, “pau”, “democràcia”, “dictadura” i “poder”. Un dilema que fa que el film es perdi enmig d’escenes d’acció pretesament espectaculars, alguna de les quals resulta massa llarga.

Divergente (Divergent)

Insuficientment divergent

cartell/divergentofficial.com

Neil Burger porta al cinema el best-selller de Veronica Roth, “Divergent“. Aquesta antiutopia ens transporta a una societat  apocalíptica on se separa els individus segons la seva personalitat per evitar guerres. Però, hi ha un grup de persones que resulta inclassificable: els divergents,  que no superen  les  proves per accedir a un grup determinat i són perseguits pel sistema perquè no hi encaixen. La pel·lícula és audiovisualment molt bona, així i tot, té greus problemes de guió.