Homo sapiens

Xavier Gens porta a la pantalla gran la novel·la d’Albert Sánchez Piñol, “La pell freda”. La història comença el 1914 quan un oficial atmosfèric arriba a una illa perduda de l’oceà Atlàntic. Allà només hi viu, aparentment, el faroner, un home anomenat Gruner. Gruner i l’oficial hauran de lluitar contra unes misterioses criatures que apareixen a la nit i que els ataquen. Una pel·lícula que ens parla sobre com, en un determinat context, costa de distingir quins són els animals perillosos: els que teòricament poden fer mal als humans o els mateixos humans. De fet, acabarem descobrint que Gruner s’ha convertit en un homo sapiens no gaire evolucionat que només respon als instints de supervivència i reproducció. La cita del principi de la narració la defineix perfectament: “Mai no som infinitament lluny d’aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d’aquells qui estimem.”. Un bon film, amb una fotografia meravellosa, que no arriba al nivell del llibre i no en sap aprofitar tot el seu potencial.
Continua llegint