…Macbeth (2015)

macbethkurzelposter1
cartell/collider.com

Avui, dia 17  de març de 2018, podreu veure a La2 a les 22:00 aquest film de Justin Kurzel. És una adaptació de la famosa obra de William Shakespeare,“Macbeth”.

El film comença quan Macbeth (Michael Fassbender) després de guanyar una important batalla, veu tres bruixes. Aquestes li profetitzen que un dia serà rei i que el seu company i amic, el general Banquo  (Paddy Considine), tindrà descendents que ho seran. De seguida, Macbeth li explica per carta la profecia a la seva dona (Marion Cotillard). Lady Macbeth maquina un pla per matar l’actual monarca, Duncan (David Thewlis), amb l’ajuda del seu marit i així arribar a ocupar el tron.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director:Justin Kurzel

Guionista: Andrew Stern

Repartiment: Michael Fassbender, Marion Cotillard, Sean Harris, Paddy Considine, David Thewlis, Elizabeth Debicki, Jack Reynor, David Hayman, James Michael Rankin, Barrie Martin, Ross Anderson

Els arxius del Pentàgon (Los archivos del Pentágono) (The Post)

Censura implícita

thepostimbd.jpg
cartell/imbd.com

Steven Spielberg dirigeix aquesta pel·lícula sobre els Papers del Pentàgon que es van publicar a principis dels anys setanta i que van donar a conèixer veritats incòmodes sobre la Guerra del Vietnam.  Uns documents que va publicar primer el New York Times i, després el Washington Post. De fet, el film se centra en els debats interns que va tenir el Washington Post sobre si publicar els papers o no, davant l’amenaça que els portessin als tribunals, com ja havia passat amb el New York Times, i això provoqués el tancament del diari. Un bon film, a  voltes monòton,  que reflecteix i ens fa reflexionar, a través dels excel·lents diàlegs de la narració, sobre com la llibertat de premsa té múltiples amenaces des dels poders fàctics que volen exercir la censura directa, i també els interessos empresarials que volen impedir que certes notícies apareguin en els mitjans de comunicació, dels quals en són propietaris. La llibertat de premsa també es veu afectada per l’amiguisme d’alguns periodistes cap al poder que, en alguns casos,  fa que  no es publiquin notícies incòmodes quan afectin  segons qui.

Continua llegint

…Los juegos del hambre: En llamas(The Hunger Games: Catching Fire) (2013)

cartell/thehungergamesexplorer.com

Avui, dia 7 d’octubre de 2017  podreu veure a Cuatro a  les 22:15 aquesta pel·lícula de Francis Lawrence. Es basa en el llibre homònim de Suzanne Collins.

El film transcorre en un país dividit en tretze districtes i que té una capital, El Capitoli. Per commemorar la derrota de la rebel·lió del poble de feia quasi un segle, cada any se celebraven els Jocs de la  Fam. En aquests Jocs, i com a càstig per haver fet aquella revolució, cada districte  hi havia d’enviar com a tribut un noi i una noia. Aquests Jocs consistien a fer que els jugadors  es matessin als uns als altres  i només en podia  quedar un supervivent. El districte 12 va enviar-hi per la 74a edició Katniss Everdeen (Jennifer Lawrence) i Peeta (Josh Hutcherson) que van aconseguir guanyar. Però, a última hora, el Capitoli  va advertir que no podien guanyar dos tributs del mateix districte.  Però no comptaven que Katniss i Peeta s’intentarien suïcidar. Davant d’aquests fets,  El Capitoli es va veure obligat a  proclamar-los guanyadors a tots dos. Aquesta pel·lícula se situa després d’aquests fets i comença quan  els protagonistes tornen a casa després dels 74 ns Jocs de la Fam. Kantiss es retrobarà amb el seu amic Gale Hawthorne (Liam Hemsworth) i  la seva família. El president Snow els exigirà una visita per tots els districtes de Panem per mostrar  la seva relació com a parella per sobre de qualsevol concepte revolucionari i  evitar que es converteixin en un símbol.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Francis Lawrence

Guionista: Michael Arndt, Simon Beaufoy

Repartiment: Jennifer Lawrence, Josh Hutcherson, Liam Hemsworth, Philip Seymour Hoffman, Stanley Tucci, Woody Harrelson, Elizabeth Banks, Toby Jones, Donald Sutherland, Jeffrey Wright, Amanda Plummer, Lenny Kravitz, Jena Malone, Jack Quaid, Taylor St. Clair, Sam Claflin, Alan Ritchson, Paula Malcomson, Sandra Lafferty, Willow Shields, Nelson Ascencio, Raiden Integra

…El rei borni (2016)

cartellreiborniimbd
cartell/imbd.com

Avui, dia 17 de juliol  de 2017, podreu veure a TV3 a les 23:21 aquesta pel·lícula de Marc Crehuet. La pel·lícula es basa en l’obra de teatre homònima escrita i dirigida per aquest director i que va comptar també amb els mateixos actors per al film.

El film explica com en  David (Alain Hernández) és un policia antidisturbis que un dia li buida un ull amb una pilota de goma a  l’antisistema Ignasi (Micki Esparbé), en una manifestació. Les seves parelles respectives, la Sandra (Ruth Llopis) i la Lídia (Betsy Túrnez) són velles amigues i organitzen un sopar. Durant el sopar, el manifestant i el policia es reconeixeran.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Marc Crehuet

Guionista:  Marc Crehuet

Repartiment: Alain Hernández, Miki Esparbé, Betsy Túrnez, Ruth Llopis, Xesc Cabot

El rei borni

Una societat bòrnia

cartellreiborniimbd
cartell/imbd.com

Marc Crehuet porta al cinema aquesta obra, que anteriorment havia escrit i dirigit en el teatre. L’argument: un antisistema perd un ull quan un mosso de la unitat dels antidisturbis li dispara  una pilota de goma. Casualment, les respectives parelles són velles amigues i organitzen un sopar, on els dos homes es reconeixeran. A partir d’aquí, començaran un diàleg sobre el poder, la repressió, la societat i la revolució. Una pel·lícula que posa els dos protagonistes davant les seves pròpies contradiccions i ens mostra com cada cop és més comú ser borni en el sentit figurat: mirar la realitat des d’un sol punt de vista. Un bon film que s’allunya del llenguatge teatral per donar una gran força a la narració i crear un ambient  asfixiant com el què viuen els protagonistes.

Continua llegint

Macbeth

Diàlegs antics, cine modern

macbethkurzelposter1
cartell/collider.com

Justin Kurzel és l’últim director en portar al cinema el clàssic de William Shakespeare, “Macbeth”.  Aquesta obra, que se situa a Escòcia, explica com el baró de Glamis, Macbeth, es va trobar tres bruixes que li van profetitzar que seria rei i que el seu company d’armes, el general Banquo, tindria descendents que serien reis.  Macbeth ho  va explicar per carta a la seva esposa. Els dos  decidiren fer complir la profecia, matant el rei Duncan. “Macbeth” és considerada tot un exemple per explicar el poder, l’ambició i la bogeria. Un bon film, però, que no acaba de funcionar en combinar un llenguatge cinematogràfic modern que contrasta amb uns diàlegs que intenten ser fidels al text original.

Continua llegint

El niño 44 (Child 44)

Crims anacrònics

Cartell/child44film.com
cartell/child44film.com

Daniel Espinosa dirigeix aquest film sobre un assassí en sèrie de nens a  la Unió Soviètica de Stalin, on  s’havia promulgat l’eslògan “en el paradís no hi ha crims”. L’agent Leo Demidov decideix investigar aquests fets, tot i els riscos que això li comportarà. La pel·lícula es basa en la novel·la homònima de Tom Rob Smith que explica la història del criminal Andrei Chikalito. El film reprodueix el qüestionable anacronisme de la novel·la, que situa l’acció  l’any 1952 quan els fets van ocórrer del 1976 al 1990. Un canvi significatiu, ja que en un cas parlaríem del temps de l’estalinisme pur i en l’altre d’un període de canvis polítics profunds a la Unió Soviètica, que culminarien amb la seva desaparició. A banda d’això, el film presenta diversos problemes: un començament  força confús i el fet de no saber donar prou  joc a idees com l’origen del mal o la corrupció i el poder en una dictadura. Dissortadament,  Ridley Scott sembla haver-se limitat al paper de productor en aquest film.

Continua llegint

La serie Divergente: Insurgente (The Divergent Series: Insurgent)

Totes les cares d’una  revolució

Cartell/collider.com
cartell/collider.com

Robert Schwentke dirigeix la segona part de la sèrie de llibres de Veronica Roth iniciats per Divergent. En aquesta pel·lícula els protagonistes Tris i Quatre són uns refugiats perseguits per la dictadura de Jeanine a Cordialitat, una de les faccions del sistema. Ben aviat descobriran que l’única forma de sobreviure és començar una revolució. Una revolució que els portarà a qüestionar-se tot el sistema i també les seves pròpies arrels. El film es debat massa entre la voluntat de ser un producte comercial i la  de basar-se en un llibre que convida a reflexionar sobre quina societat construïm i sobre conceptes com “revolució”, “pau”, “democràcia”, “dictadura” i “poder”. Un dilema que fa que el film es perdi enmig d’escenes d’acció pretesament espectaculars, alguna de les quals resulta massa llarga.

Continua llegint

Los juegos del hambre: en llamas (The Hunger Games: Catching Fire)

Panem et circenses

Cartell/http://www.thehungergamesexplorer.com/
cartell/thehungergamesexplorer.com

Francis Lawrence dirigeix l’adaptació de  la segona part de les exitoses novel·les de Suzanne Collins, Los Juegos del Hambre, subtitulada  En Llamas. Un film que desenvolupa el missatge social d’aquestes novel·les, per denunciar la societat mediatitzada i el panem et circenses en el sentit més literal del terme.  La pel·lícula explica com Peeta i Katniss es veuran obligats a participar en la següent edició dels Jocs de la Fam contra els guanyadors d’anys anteriors, per ordre del president Snow.

Continua llegint

Lincoln

Desmuntant  Lincoln

El cartell/ mundodiario.com
cartell/ mundodiario.com

Aquest nou film de Steven Spielberg ens vol ensenyar com en política, moltes vegades, per aconseguir grans  objectius calen  petites corrupcions.  Per això el director focalitza l’actuació de Lincoln en un moment molt concret: l’aprovació de la tretzena esmena que suposava l’abolició de l’esclavitud.

Continua llegint