Valdimar Jóhannsson dirigeix aquesta pel·lícula sobre una parella islandesa María i Ingvar que adopten com a filla, un híbrid d’ésser humà i ovella,que ha nascut d’una de les seves ovelles. A partir d’aquí, aquest estrany ésser anirà complicant la vida d’aquests pagesos que viuen aïllats del món… Una narració que tracta, bàsicament, tres temes: el respecte a la natura i les conseqüències de no fer-ho, la maternitat (la humana i l’animal) i la por als elements estranys.Un film, en què el silenci i la natura són dos personatges més. Una història massa plana i amb problemes de ritme a l’acció.
Avui, dia 15 de desembre de 2017 podreu veure a Cuatro a les 22:15 aquesta pel·lícula de ciència-ficció de Ridley Scott. Aquest film és una preqüela d‘Alien, el octavo pasajero (1979) i explica com va néixer el mític monstre extraterrestre que veiem a les pel·lícules de la saga.
El film comença l’any 2089 quan els arqueòlegs Elizabeth Shaw (Noomi Rapace) i Charlie Holloway (Logan Marshall-Green) troben un mapa estel·lar. L’interpreten com si els creadors de la humanitat, “Els Enginyers”, els convidessin a visitar el sistema planetari del mapa. L’empresa Weyland Corporation decideix fer una expedició amb la nau espacial Prometheus cap a la lluna més llunyana del mapa, LV-223. El 2093 comença una expedició que estarà formada, entre d’altres, pels dos arqueòlegs i pel robot David (Michael Fassbender) i per la representant de la companyia Meredith Vickers (Charlize Theron). Cap s’imagina el monstre que els espera quan arribin a LV-223…
El director ha confessat en una entrevista que el film té influències religioses. Unes influències que es veuen clarament reflectides en molts moments de la pel·lícula, com també el debat ciència-religió, els límits de la ciència o com els humans no podem jugar a ser Déu.
Director: Ridley Scott
Guionista: Jon Spaihts, Damon Lindelof
Repartiment: Noomi Rapace, Michael Fassbender, Charlize Theron, Idris Elba, Guy Pearce, Logan Marshall-Green, Sean Harris, Rafe Spall, Emun Elliott, Benedict Wong, Kate Dickie, Patrick Wilson, Lucy Hutchinson, Giannina Facio
Ridley Scott dirigeix aquest film que és una preqüela d‘Alien (1979) i la continuació de Prometheus (2012). La pel·lícula se situa l’any 2104 quan la nau Covenant transporta un grup d’humans cap al planeta Origae-6. De cop, pateix una avaria que compromet el funcionament de la nau, per això, el robot Walter decideix despertar tota la tripulació. Quan l’estan reparant, reben un senyal acústic no identificat provinent d’un planeta desconegut que sembla habitable pels humans i decideixen anar-hi. Una pel·lícula que, amb el pretext d’un film de terror, ens parla sobre la recerca de la identitat tant individual com col·lectiva. Una obra amb contínues referències i homenatges als clàssics del cinema de por com Frankenstein, ja que ens parla de com els humans podem acabar creant monstres. Un molt bon film pels amants de la saga i del cinema fantàstic en general.
Avui, dia 12 de maig de 2017, podreu veure a Cuatro a les 22:30 aquesta pel·lícula de ciència-ficció de Ridley Scott. Aquest film és una preqüela d’Alien (1979) i explica com va néixer el mític monstre extraterrestre que veiem a les pel·lícules de la saga.
El film comença l’any 2089 quan els arqueòlegs Elizabeth Shaw (Noomi Rapace) i Charlie Holloway (Logan Marshall-Green) troben un mapa estel·lar. L’interpreten com si els creadors de la humanitat, “Els Enginyers”, els convidessin a visitar el sistema planetari del mapa. L’empresa Weyland Corporation decideix fer una expedició amb la nau espacial Prometheus cap a la lluna més llunyana del mapa, LV-223. El 2093 comença una expedició que estarà formada, entre d’altres, pels dos arqueòlegs i pel robot David (Michael Fassbender) i per la representant de la companyia Meredith Vickers (Charlize Theron). Cap s’imagina el monstre que els espera quan arribin a LV-223…
El director ha confessat en una entrevista que el film té influències religioses. Unes influències que es veuen clarament reflectides en molts moments de la pel·lícula, com també el debat ciència-religió, els límits de la ciència o com els humans no podem jugar a ser Déu.
Director: Ridley Scott
Guionista: Jon Spaihts, Damon Lindelof
Repartiment: Noomi Rapace, Michael Fassbender, Charlize Theron, Idris Elba, Guy Pearce, Logan Marshall-Green, Sean Harris, Rafe Spall, Emun Elliott, Benedict Wong, Kate Dickie, Patrick Wilson, Lucy Hutchinson, Giannina Facio
Daniel Espinosa dirigeix aquest film sobre un assassí en sèrie de nens a la Unió Soviètica de Stalin, on s’havia promulgat l’eslògan “en el paradís no hi ha crims”. L’agent Leo Demidov decideix investigar aquests fets, tot i els riscos que això li comportarà. La pel·lícula es basa en la novel·la homònima de Tom Rob Smith que explica la història del criminal Andrei Chikatilo. El film reprodueix el qüestionable anacronisme de la novel·la, que situa l’acció l’any 1952 quan els fets van ocórrer del 1976 al 1990. Un canvi significatiu, ja que en un cas parlaríem del temps de l’estalinisme pur i en l’altre d’un període de canvis polítics profunds a la Unió Soviètica, que culminarien amb la seva desaparició. A banda d’això, el film presenta diversos problemes: un començament força confús i el fet de no saber donar prou joc a idees com l’origen del mal o la corrupció i el poder en una dictadura. Dissortadament, Ridley Scott sembla haver-se limitat al paper de productor en aquest film.
Aquest film de Michaël R. Roskam ens parla sobre com les nostres accions passades condicionen les nostres accions futures. També de com el lloc on naixem acaba afectant la nostra manera d’entendre i actuar al llarg de la nostra vida. El film, però, no acaba d’aconseguir el clímax necessari perquè aquests missatges impactin més profundament.
citizenjoel 