Lazzaro feliz (Lazzaro felice)

La bondat com a revolució 

lazzarofelice.jpg
cartell/imbd.com

Alice Rohrwacher dirigeix aquesta pel·lícula que representa un retrat pessimista de la societat, tant de l’actual com la del passat, on els innocents sempre acaben sent les víctimes. L’excusa: un ingenu noi italià,  Llàtzer, que treballa a la Inviolata, una comarca aïllada del món, on es troba la finca de la marquesa Alfonsina de Luna. Allà els masovers són explotats i controlats com si estiguessin a l’època feudal i no als anys vuitanta quan se situa l’acció. Un accident farà que Llàtzer mori i ressusciti al cap de molts anys descobrint la vida moderna amb els mateixos vicis del passat i on la majoria de persones han perdut la bonhomia. Un molt bon film, ple de referències cinèfiles i religioses, d’un realisme preocupant sobre la maldat humana, però també amb un missatge d’esperança en la bondat, personificada per Llàtzer, com a eina revolucionària.

Continua llegint