As bestas

Bèsties racistes

cartell/imbd.com

Rodrigo Sorogoyen dirigeix aquesta pel·lícula que mostra els conflictes que pateix un pagès francès que es va instal·lar amb la seva dona en un petit poble de Galícia. Allà hi trobarà dos veïns que li faran la vida impossible. El film té dues parts clarament diferenciades: una primera que mostra com el xoc entre aquests veïns i els francesos esdevindrà cada cop més violent i la segona on se’n mostren les conseqüències. La narració és una excusa per tractar temes com la despoblació rural i les dificultats actuals de la vida de pagès, però, sobretot el racisme. Un bon film que va de menys a més, fins a endinsar-te en un món fosc, ple d’enveges i hipocresies.

Alcarràs

L’última collita

cartell/imbd.com

Carla Simón dirigeix aquesta pel·lícula sobre la vida al camp i la seva particular lluita per sobreviure. Per fer-ho, ens mostra la família Solé que es dedica al cultiu del presseguer. Aquesta família està a punt de perdre les seves terres després de vuitanta anys, mentre la casa del costat ja han decidit deixar l’ofici i dedicar-se a instal·lar-hi plaques solars. En aquest punt, tots els membres es reuneixen per passar l’últim estiu junts per dur a terme l’última collita. La narració evidencia els problemes de la pagesia actual, sense idealitzar-la en cap moment, exhibint-ne les coses bones, però també alguns punts foscos. A més a més, reflecteix les diverses visions del món (de la pagesia) que tenen les diferents generacions. Una magnífica pel·lícula que va de menys a més i que és tota una obra d’art audiovisual.

Lamb (Dýrið)

Animals sensibles

cartell/imbd.com

Valdimar Jóhannsson dirigeix aquesta pel·lícula sobre una parella islandesa María i Ingvar que adopten com a filla, un híbrid d’ésser humà i ovella, que ha nascut d’una de les seves ovelles. A partir d’aquí, aquest estrany ésser anirà complicant la vida d’aquests pagesos que viuen aïllats del món… Una narració que tracta, bàsicament, tres temes: el respecte a la natura i les conseqüències de no fer-ho, la maternitat (la humana i l’animal) i la por als elements estranys. Un film, en què el silenci i la natura són dos personatges més. Una història massa plana i amb problemes de ritme a l’acció.

En cuerpo y alma (Teströl és lélekröl)

L’amor és un somni compartit

cartell/imbd.com

La directora hongaresa Ildikó Enyedi dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’amor i els somnis. La pel·lícula se situa en un escorxador. Allà comença a treballar Maria, una noia amb comportaments autistes,  en el Departament de Qualitat. Maria començarà una relació amb el seu cap Endre, al qual li falta mobilitat en un braç. Tots dos comparteixen el mateix somni cada nit: són dos cérvols que s’aparellen. Una narració que també ens parla sobre problemes estructurals  presents a la societat hongaresa com la corrupció i el masclisme. Una petita obra d’art, aparentment simple, que tracta temes complexos i que passa de forma natural del món oníric a les dures imatges que es poden veure en el dia a dia d’un escorxador.

…Flores de otro mundo (1999)

cartell/imbd.com

Avui, dia 26  de maig de 2017, podreu veure a La 2 a les 22:10 aquesta pel·lícula d’Icíar Bollaín. Un film que ens parla sobre el racisme a les petites comunitats.

El film explica com Patricia (Lissete Mejía), una dominicana; Milady (Marilyn Torres), una cubana i Marirrosi (Elena Irureta), una basca van a una festa de solters a Santa Eulàlia. L’alegria de la festa durarà poc, ja que quan es començaran a formar parelles amb els nois del poble,  apareixeran els problemes.

La directora va detallar en una entrevista  que aquesta pel·lícula tractava molts temes com l’emigració, el racisme, la soledat… Però que, sobretot, servia per reivindicar el fenomen multicultural. Per tant, un film ben vigent avui dia, on debats com la contraposició entre el món rural i la  globalització estan tan vius.

Director: Icíar Bollaín

Guionista: Icíar Bollaín, Julio Llamazares

Repartiment: José Sancho, Lissete Mejía, Luis Tosar, Marilyn Torres, Chete Lera, Elena Irureta, Amparo Valle, Rubén Ochandiano, Chiqui Fernández, Antonio de la Torre