…La propera pell (2016)

cartell/imbd.com

Avui, dia 7 de gener de 2019, podreu veure a TV3 a les 22:39 aquesta pel·lícula d’Isaki Lacuesta i Isa Campo. Va guanyar 3 premis Gaudí.

El film narra la història de Leo (Àlex Monner), un noi que viu en un orfenat a França. Un dia el director del centre, Michel (Bruno Todeschini),  li diu que ha investigat i que ha trobat els seus pares biològics. Es tracta d’una família en què el pare va morir i el nen va desaparèixer en un accident a la muntanya.  La mare, Anna (Emma Suárez), i el cunyat, Enric (Sergi López), el van a veure al centre per  intentar confirmar que és el seu familiar Gabriel. La seva mare està convençuda que ho és, mentre que el seu cunyat creu que és un impostor…

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Directors: Isaki Lacuesta, Isa Campo

Guionistes: Isa Campo, Isaki Lacuesta, Fran Araújo

Repartiment: Àlex Monner, Emma Suárez, Sergi López, Bruno Todeschini, Igor Szpakowski, Mikel Iglesias, Greta Fernández, David Arribas, Pablo Rosset, Guillem Jorba

Brava

Fugida impossible

cartell/imbd.com

Roser Aguilar dirigeix aquest film sobre el masclisme i les diferents maneres en què es manifesta. La pel·lícula explica el canvi sobtat en la vida de Janine, una treballadora de banca, després de ser agredida per dos nois i veure com aquests violaven una noia en una estació del metro de Barcelona. Janine decideix tornar al seu poble natal per refugiar-s’hi i fugir del passat, però el passat la persegueix… Una bona pel·lícula que serveix per mostrar el masclisme amb totes les seves cares, però que no acaba de trobar la seva personalitat i no treu tot el potencial del tema que tracta.

La propera pell

La màscara freda

cartell/imbd.com

Isaki Lacuesta i Isa Campo dirigeixen aquest film sobre la identitat i sobre com aquesta configura les nostres relacions. Per fer-ho ens parla de la història d’un noi que viu en un orfenat. Un dia el director del centre l’avisa que potser han trobat la seva família.  La mare, que va perdre el marit en el mateix accident en què va desaparèixer el nen, de seguida confirma que és el seu fill. En canvi, el cunyat es pensa que el noi s’ho ha inventat per fugir de l’orfenat. La pel·lícula ens mostra la necessitat de calor humana que tenim en un món on les relacions són cap cop més distants i on costa més de distingir la màscara de la persona. Tot això, en un film rodat exclusivament en el Pirineu d’Osca, on la neu i el fred acaben tenint un protagonisme també simbòlic.

Los últimos días

Apocalipsi frustrat

cartell/losultimosdias.es

Aquest film dels germans Àlex i David Pastor intenta explorar una possible apocalipsi en el món actual a través de l’agorafòbia, la impossibilitat de sortir a l’exterior. A partir d’aquí, explica la història de com els dos protagonistes, tancats en el seu lloc de treball, han d’arribar als seus destins a través dels túnels de les clavegueres i del metro de Barcelona. La pel·lícula deixa una sensació agredolça per no haver tret tot el rendiment d’un bon material.