Old (Tiempo)

Perduts en el temps

cartell/imbd.com

M. Night Shyamalan dirigeix aquesta pel·lícula que és una adaptació del còmic de Pierre-Oscar Lévy i Frederick Peeters, “Sandcastle”. Els protagonistes són la família Cappa, formada pel matrimoni entre Guy i Pisca i els seus fills Trent i Maddox. Guy i Pisca tenen pensat divorciar-se i decideixen fer un últim viatge tots quatre a un complex turístic. El gerent els convida a anar a una platja privada, juntament amb la família formada pel doctor Charles, la mare d’aquest, Agnes, la seva dona Pisca i la seva filla Kara i el matrimoni format per Jarin i Partricia Carmichael. En arribar, descobriran un cadàver surant a l’aigua que resulta ser la parella del raper Mid-Size Sedan que es troba afligit a la platja. Després d’aquest primer ensurt, intentaran relaxar-se mentre els nens juguen…Quan els nens tornen amb els seus pares, aquests observen un estrany fenomen: els nens han crescut inexplicablement; i els adults també comencen a presentar alguns canvis físics que denoten que estan envellint. La narració és tot una crítica als excessos amb l’experimentació científica. Una bona pel·lícula que es perd en escenes excessivament sòrdides i per trames no del tot reeixides.

Nosotros (Us)

Nosaltres som els monstres

cartell/imbd.com

Jordan Peele escriu i dirigeix aquesta pel·lícula de por. La narració se situa el 1986 quan la nena Adelaide Wilson es perd en la platja de Santa Cruz, Califòrnia, als Estats Units en una atracció de miralls i quan la troben, és incapaç de parlar. De gran tornarà de vacances a aquesta platja amb la seva família. Allà  viuran un malson amb uns seus dobles que els persegueixen i els volen matar. La història té un significat metafòric sobre com els monstres de la nostra societat són aquí i hi són com nosaltres per més que ens neguem a veure-ho. El film, però, té un guió que es fa repetitiu i li manca la subtilesa i la sorpresa final acaba sent molt previsible.

Glass (Cristal)

Què és un heroi?

cartell/imbd.com

M. Night Shyamalan dirigeix aquesta pel·lícula que és el final de la trilogia que va començar amb El protegido (Unbreakable) (2000) i va continuar amb Múltiple (Split) (2016). La narració s’inicia quan David Dunn persegueix l’assassí protagonista de Múltiple, conegut com “la Bèstia”.  Un cop l’aconsegueix trobar, tots dos són tancats per les autoritats a l’hospital psiquiàtric de la doctora Ellie Staple, on coincidiran amb Elijah. El missatge final de la pel·lícula és que tots podem ser herois, d’una manera o altra, sigui per tota la humanitat o tan sols per una persona. Alhora, però, també que hi ha forces que volen impedir els grans canvis de la humanitat de totes les maneres possibles. Un film que serveix per tancat la saga de l’única manera possible que, així i tot,  també obre la porta a altres possibles seqüeles.

Lo que esconde Silver Lake (Under the Silver Lake)

La cara fosca de Hollywood

cartell/imbd.com

David Robert Mitchell escriu i dirigeix aquesta pel·lícula sobre en Sam, un noi que habita en un apartament a Silver Lake, un barri de Los Angeles, que porta una vida avorrida i monòtona i que està obsessionat amb els missatges ocults que  veu per tot arreu. Un dia coneix la Sara, una veïna amb qui tindrà una primera cita. L’endemà la Sara desapareix misteriosament del seu pis, on Sam descobrirà un símbol estrany a la paret que li fa sospitar que s’hi amaga un missatge ocult. Al mateix temps es detecta la presència d’un assassí de gossos pel barri. Sam iniciarà una cerca desesperada per tota la ciutat per trobar la Sara, que el portarà a descobrir tota la pobresa moral i econòmica, amb molts sensesostre, que s’amaga a Los Angeles. Una història on apareixen la religió, l’espiritualitat i el sexe. La pel·lícula versa sobre temàtiques com la frivolitat de la societat actual, la moda, el fracàs o la creació de l’art i els seus orígens. Un film que desprèn un gran amor pel cinema, sobretot cap a Hitchcock. L’argument resulta inversemblant, i el film té unes expectatives fallides de ser una gran obra.