Nope

Quan la imatge ho és tot

cartell/imbd.com

Jordan Peele dirigeix aquest film de por que comença quan dos germans, que es dediquen a ensinistrar cavalls pel cinema, descobreixen que el poble on viuen passen coses rares. Per començar, el seu pare mort en circumstàncies estranyes i un dels animals desapareix. Finalment, intenten fer-se famosos gravant una mena d’OVNI que creuen que és el culpable de tots aquests esdeveniments. La narració és una excusa per parlar de l’addicció a les imatges de la societat actual i també una crítica a la utilització dels animals per a la televisió i al cinema, molt sovint sense respectar-los i amb pèssimes condicions per la seva salut. Un molt bon film que va agafant força i interès a mesura que avança la història. També combina el precinema amb el cinema actual i el terror més antic amb el més modern.

Nosotros (Us)

Nosaltres som els monstres

cartell/imbd.com

Jordan Peele escriu i dirigeix aquesta pel·lícula de por. La narració se situa el 1986 quan la nena Adelaide Wilson es perd en la platja de Santa Cruz, Califòrnia, als Estats Units en una atracció de miralls i quan la troben, és incapaç de parlar. De gran tornarà de vacances a aquesta platja amb la seva família. Allà  viuran un malson amb uns seus dobles que els persegueixen i els volen matar. La història té un significat metafòric sobre com els monstres de la nostra societat són aquí i hi són com nosaltres per més que ens neguem a veure-ho. El film, però, té un guió que es fa repetitiu i li manca la subtilesa i la sorpresa final acaba sent molt previsible.

Déjame salir (Get Out)

Endevina amb qui soparàs aquesta nit

cartell/imbd.com

Jordan Peele dirigeix aquest film de por amb el racisme com a teló de fons. La història comença quan Chris Washington accepta anar a conèixer els pares de la seva parella, Rose Armitage.  Chris es trobarà amb un ambient, aparentment, acollidor, però observarà que a la casa dels Armitage passen coses molt rares. Una pel·lícula que ens mostra un racisme amagat darrere la correcció política i els tòpics i amb una (falsa) admiració cap a figures com Jesse Owens o Obama.  Una obra amb una dosi d’humor negre que serveix per fer un retrat del sud dels Estats Units, on molta gent, aparentment liberal, és en realitat  racista i, fins i tot, esclavista en el seu subconscient.