Historia de un matrimonio (Marriage Story)

Escenes d’un divorci

cartell/imbd.com

Noah Baumbach escriu i dirigeix aquest film sobre el divorci d’un director de teatre,  Charlie, i la seva dona, l’actriu Nicole que viuen a Nova York. Nicole tornarà a la seva ciutat natal, Los Angeles, amb el seu fill Henry. La intervenció dels seus respectius advocats dificultarà  encara més un divorci que Nicole, i, sobretot, Charlie pretenen que sigui amistós… El film ens mostra com l’amor es va dissolent amb el pas del temps i les vicissituds de la vida en parella compliquen més les coses. Això s’accentua en un cas com el dels protagonistes que també comparteixen la feina i on l’admiració professional i els sentiments es confonen constantment. La història esdevé un magnífic retrat del desamor i una gran obra cinematogràfica que, en alguns moments, però, es fa massa llarga.

Wonder Wheel

La roda de l’amor i la infidelitat

cartell/imb.com

Woody Allen escriu i dirigeix aquesta pel·lícula situada a Coney Island, una illa que té un parc d’atraccions a la platja. L’acció s’ubica als anys cinquanta. Narra com el socorrista Mickey, que somia en ser un gran dramaturg, comença a tenir una relació amb una dona casada, la Ginny. Ginny està casada en segones núpcies amb Humpty i té un fill petit, que és piròman. Tot es complica quan apareix Carolina, la filla de Humpty, que ha abandonat el seu marit mafiós, Frank, després de detallar els draps bruts de la seva parella a l’FBI.  Carolina es refugiarà a casa de Humpty i Ginny. Aquesta presència complicarà totes les relacions de la família. Un bon film que, sense arribar al nivell dels millors de Woody Allen,  ens parla de les bogeries que es fan per amor i també dels motius que poden portar  una persona a la infidelitat.

Mientras seamos jóvenes (While we’re young)

A la recerca de la joventut perduda

cartell/imbd.com

Noah Baumbach dirigeix aquest film sobre una parella que passa la crisi dels quaranta i intenta retrobar la joventut perduda. A més a més, el director aprofita l’obra per reflexionar sobre la industrialització del cinema i mostrar una societat que de tant sobreinformada està desinformada. A part de ser una crítica a cert model de documentals que, en alguns casos, s’han convertit en un producte de consum més on no importa enganyar l’espectador si serveix per guanyar diners i fama. Una pel·lícula, amb un cert to autobiogràfic, que es vol emmirallar amb Woody Allen, però que no aconsegueix trobar el to de comèdia del geni novaiorquès. El film destaca bàsicament en el seu valor com a gran reflexió sobre els elements ja esmentats i també sobre el mateix ofici de director.

El año más violento (A Most Violent Year)

Fugint de la violència

cartell/collider.com

J.C. Chandor escriu i dirigeix aquesta història sobre Abel Morales, un empresari colombià que arriba a Nova York per dirigir Standard Oil l’any 1981, l’any amb més delictes violents de la història de la ciutat. Els camions d’aquesta companyia petroliera pateixen atacs constants a la ciutat com els que pateix el conductor Julian, un treballador de l’Abel. Un i altre semblen ser els únics protagonistes que volen realment fugir de l’ambient de violència i corrupció que viu el seu entorn. El film, però, no aconsegueix que el públic s’imbueixi d’aquest entorn violent, on no hi ha ningú incorruptible.