Doctor Strange en el Multiverso de la Locura (Doctor Strange in the Multiverse of Madness)

La bogeria dels universos paral·lels

cartell/imbd.com

Sam Raimi dirigeix aquesta nova pel·lícula sobre el personatge de còmic de Marvel, el mag Doctor Strange. La narració comença quan el Doctor Strange coneix América Chavez, una noia que afirma que prové d’un univers paral·lel i que té el poder de moure’s a través del multivers dels universos paral·lels. A més a més, és perseguida pel Dimoni. Per combatre’l, Strange es posa en contacte amb Wanda Maximoff i descobreix que s’ha tornat malvada, ja que el seu únic objectiu és anar a viure a una realitat on els seus fills encara siguin vius. La narració és una gran reflexió sobre el destí, i també sobre la manera de gestionar el dol, sigui el de perdre un amic o, sobretot, de sobreviure als fills. A més a més, també ens convida a pensar fins a quin punt les accions perverses són justificables o no en nom d’un bé superior com pot ser salvar la humanitat. Un bon film que, enmig d’una excessiva presència de les imatges de les batalles, desaprofita les reflexions interessants que conté sobre la vida.

Lamb (Dýrið)

Animals sensibles

cartell/imbd.com

Valdimar Jóhannsson dirigeix aquesta pel·lícula sobre una parella islandesa María i Ingvar que adopten com a filla, un híbrid d’ésser humà i ovella, que ha nascut d’una de les seves ovelles. A partir d’aquí, aquest estrany ésser anirà complicant la vida d’aquests pagesos que viuen aïllats del món… Una narració que tracta, bàsicament, tres temes: el respecte a la natura i les conseqüències de no fer-ho, la maternitat (la humana i l’animal) i la por als elements estranys. Un film, en què el silenci i la natura són dos personatges més. Una història massa plana i amb problemes de ritme a l’acció.

Adam

Sororitat marroquina

cartell/imbd.com

Maryam Touzani dirigeix aquest film sobre Samia, una dona embarassada soltera i sense feina, que va a parar a casa de la fornera Abla i la seva filla Warda, a Casablanca, al Marroc. Aquesta trobada marcarà les dues dones i els servirà per trobar-se, ja que les dues, d’una manera o una altra, estan marcades per la pressió social de ser dones soles enmig d’una societat patriarcal. Una història que, de manera senzilla, ens descriu la situació de les dones al Marroc, i és un bon exemple de sororitat i solidaritat femenina. Un molt bon film, amb un començament una mica lent, que ens va introduint en la història, a poc a poc, i també en els conflictes interns que pateixen tant Abla com Samia.

…Un asunto de família (Shoplifters)(Manbiki Kazoku )(万引き家族) (2018)

cartell/imbd.com

Avui, dia 14 de novembre de 2020 podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Hirokazu Koreeda. Va estar nominada a l’Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa.

Els protagonistes del film són la família Shibata que viuen a Tokyo. Són una família pobra que es dediquen a cometre petits robatoris per sobreviure. Un dia després d’uns d’aquests robatoris a supermercats, el pare Osamu Shibata (Lily Franky) i el seu fill Shota (Kairi Jō) en una nit freda es troben amb Yuri (Miyu Sasak), una nena amb signes d’haver patit maltractaments i abusos. Osamu i Shota decidiran portar-la a dinar i finalment adoptar-la, una decisió que els portarà molts problemes…

El director va explicar en una entrevista què el va fer decidir a rodar aquesta pel·lícula: “La meva pel·lícula Like Father, Like Son (2013) era sobre els llaços de sang i el temps. Des que vaig acabar la pel·lícula, vaig pensar en qüestions com: ¿Què constitueix una família? ¿Què uneix una família? ¿És possible tenir una família més enllà de la sang? ¿Es pot mostrar una família que només està unida pel crim?“. De fet, el film esdevé una gran reflexió sobre tots aquests temes sense deixar de tenir un gran ritme narratiu.

Director: Hirokazu Koreeda

Guionista: Hirokazu Koreeda

Repartiment: Kirin Kiki, Sôsuke Ikematsu, Lily Franky, Moemi Katayama, Sakura Ando, Mayu Matsuoka

¿Dónde estás Bernadette? Where’d you go, Bernadette

Quan l’art és la felicitat

cartell/imbd.com

Richard Linklater porta al cinema la novel·la homònima de Maria Semple. La protagonista és Bernadette Fox, una arquitecta que viu a Seattle amb el seu marit i la seva filla. Tot i, aparentment, tenir-ho tot, no és feliç. Un dia, de cop i volta, desapareix… El film és una crítica a un món modern, on la tecnologia ha acabat deshumanitzant les persones. A més a més, ens mostra les hipocresies que, a vegades, s’amaguen darrere de qualsevol veïnatge i de la vida social, en general. També ensenya com hi ha persones que necessiten l’art per viure i sobreviure i aquest s’acaba convertint en el seu camí cap a la felicitat. Un molt bon film que, tot i costar-li entrar en acció, és un magnífic retrat del viatge exterior (i interior) de la protagonista.

L’artèria invisible

Desconnectats

cartell/elperiódico.com

El director gironí Pere Vilà realitza aquest film, on ens presenta una sèrie de personatges desconnectats de la realitat. Viuen com a autòmats, acostumats a les seves rutines i a les seves falsedats (internes  i externes). Això va embolcallat en  dues històries paral·leles: la d’un polític acusat d’abusos sexuals i la seva dona obsessionada a tenir un fill; l’altra la d’un jove a l’atur i la seva parella que es dedica a la prostitució. Una pel·lícula que està rodada íntegrament  a la ciutat de Girona. Un bon film amb una gran fotografia i amb una (aparent) lentitud que et transporten als diferents mons dels protagonistes, que, de diverses maneres, estan desconnectats del seu entorn personal i de la realitat social que els envolta. Això els  portarà terribles conseqüències.