…Una pastelería en Tokio (Sweet Bean) (An)(あん) (2015)

sweebeanimbd.jpg
cartell/imbd.com

Avui, dia 8 d’octubre de 2018, podreu veure  a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Naomi Kawase. Es basa en la novel·la homònima de Durian Sukegawa.

El film mostra com Sentarô (Masatoshi Nagase)  té una pastisseria a Tokio que serveix dorayakis (pastissets farcits d’una salsa anomenada an).  Un dia una àvia, Tokue (Kirin Kiki), s’ofereix a ajudar-lo. Junts faran créixer el negoci i es confiaran els seus secrets.

La directora va explicar en una entrevista perquè es va decidir fixar en la cuina japonesa a l’hora de fer la narració:  “La cuina japonesa tradicional i els seus ingredients són obtinguts la majoria de vegades per fermentació, no és una cosa on només es pot ‘plantar’ i després ‘collir’. La fermentació és un procés que requereix molt de temps que està més subjecte a condicions climàtiques naturals. D’altra banda,  s’obté un sabor únic i meravellós. És com la vida, una bella aventura plena d’amor”. Una bonica història humana sobre l’amistat i la construcció d’un lligam vital.

Directora: Naomi Kawase

Guionista: Naomi Kawase

Repartiment: Masatoshi Nagase, Kirin Kiki, Miyoko Asada, Etsuko Ichihara, Miki Mizuno, Kyara Uchida, Saki Takahashi

Paterson

La poesia de les coses petites

patersoncartell2
cartell/imbd.com

Jimmy Jarmusch dirigeix aquesta pel·lícula sobre un conductor d’autobús,  que escriu poemes a la seva llibreta secreta. El protagonista, Paterson, repeteix cada dia la mateixa rutina: es desperta, va a la feina i a la nit  va al bar d’en Doc  quan treu el seu gos Marvin a passejar. Viu amb la Laura, una noia amb inquietuds artístiques que es dedica a conrear les seves aficions i que anima  Paterson  a publicar la seva obra. El film acaba resultant una petita joia que serveix de retrat d’una ciutat, Paterson (Estats Units) i de la seva geografia urbana i, sobretot, humana. Una ciutat que es pot relacionar amb gent com el poeta William Carlos Williams, que li va dedicar un dels seus llibres més famosos,  i que va veure néixer el comediant Lou Costello. Una pel·lícula, lenta com a virtut i com a defecte, que ens convida a trobar poesia en els elements més insòlits com  ara una capsa de cerilles i a reivindicar que tots portem un poeta  dins nostre.

Continua llegint