Annette

Òpera cinematogràfica

cartell/imbd.com

Leos Carax dirigeix aquest musical que és tota una òpera cinematogràfica en tots els sentits del terme. El film està dividit en dues parts molt diferenciades: la primera ens presenta els protagonistes, la parella formada per dos famosos, el comediant Henry McHenry i la soprano Ann Desfranoux, que tenen una relació amorosa que passa per diferents etapes: amor, rutina, desengany…; la segona comença amb el naixement de la seva filla Annette, que serà utilitzada com un objecte en descobrir-se la seva habilitat per cantar. La narració descriu tota mena de violència (física, psicològica i moral) i tracta temes com les relacions humanes, el preu de la fama, el masclisme o l’explotació dels infants amb talent. Tot això, en una molt bona pel·lícula, intensa, absorbent i fosca.

Continua llegint

Adam

Sororitat marroquina

cartell/imbd-com

Maryam Touzani dirigeix aquest film sobre Samia, una dona embarassada soltera i sense feina, que va a parar a casa de la fornera Abla i la seva filla Warda, a Casablanca, al Marroc. Aquesta trobada marcarà les dues dones i els servirà per trobar-se, ja que les dues, d’una manera o una altra, estan marcades per la pressió social de ser dones soles enmig d’una societat patriarcal. Una història que, de manera senzilla, ens descriu la situació de les dones al Marroc, i és un bon exemple de sororitat i solidaritat femenina. Un molt bon film, amb un començament una mica lent, que ens va introduint en la història, a poc a poc, i també en els conflictes interns que pateixen tant Abla com Samia.

Continua llegint

…Un asunto de família (Shoplifters)(Manbiki Kazoku )(万引き家族) (2018)

cartell/imbd.com

Avui, dia 14 de novembre de 2020 podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Hirokazu Koreeda. Va estar nominada a l’Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa.

Els protagonistes del film són la família Shibata que viuen a Tokyo. Són una família pobra que es dediquen a cometre petits robatoris per sobreviure. Un dia després d’uns d’aquests robatoris a supermercats, el pare Osamu Shibata (Lily Franky) i el seu fill Shota (Kairi Jō) en una nit freda es troben amb Yuri (Miyu Sasak), una nena amb signes d’haver patit maltractaments i abusos. Osamu i Shota decidiran portar-la a dinar i finalment adoptar-la, una decisió que els portarà molts problemes…

El director va explicar en una entrevista què el va fer decidir a rodar aquesta pel·lícula: “La meva pel·lícula Like Father, Like Son (2013) era sobre els llaços de sang i el temps. Des que vaig acabar la pel·lícula, vaig pensar en qüestions com: ¿Què constitueix una família? ¿Què uneix una família? ¿És possible tenir una família més enllà de la sang? ¿Es pot mostrar una família que només està unida pel crim?”. De fet, el film esdevé una gran reflexió sobre tots aquests temes sense deixar de tenir un gran ritme narratiu.

Director: Hirokazu Koreeda

Guionista:Hirokazu Koreeda

Repartiment:Kirin Kiki, Sôsuke Ikematsu, Lily Franky, Moemi Katayama, Sakura Ando, Mayu Matsuoka

…Esplendor en la hierba (Splendor in the Grass) (1961)

cartelll/imbd.com

Avui, dia 22 de setembre de 2020, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula d’Elia Kazan. Va guanyar l’Oscar al Millor Guió Original.

El film se situa en un poble de Kansas l’any 1928. La narració explica la història d’amor entre Dean “Deanie” Loomis (Natalie Wood), de família més aviat pobra, i de Bud Stamper (Warren Beatty), d’una família rica. El film mostra les vicissituds de la seva història amor amb el crack de la borsa del 29 i la consegüent crisi econòmica com a taló de fons final…

El director va explicar en una entrevista que la pel·lícula tractava sobre la perversió del somni americà. Un magnífic drama que reflecteix molt bé la mentalitat dels pobles de l’interior dels Estats Units.

Director: Elia Kazan

Guionista:William Inge

Repartiment:Natalie Wood, Warren Beatty, Pat Hingle, Audrey Christie, Barbara Loden, Zohra Lampert, Sandy Dennis, Phyllis Dillier, Gary Lockwood

Las niñas

De nena a dona

cartelll/imbd.com

Pilar Palomero dirigeix aquest film sobre unes nenes que estudien en un col·legi religiós de l’Aragó l’any 1992. La protagonista és Celia, que viu amb la seva mare Adela. La vida de Celia canviarà completament amb l’arribada a l’escola d’una nova companya de classe que ve de Barcelona, Brisa. El film ens mostra el canvi brutal de la societat espanyola l’any 1992, l’any dels Jocs Olímpics de Barcelona i de l’Exposició Universal de Sevilla, i com aquests esdeveniments van propiciar una societat més oberta al món. Aquesta obertura es reflecteix també en la generació de les nenes i adolescents d’aquella època com les protagonistes de la pel·lícula. Així veiem com Celia es comença a interessar de manera més desinhibida per temes com ara el sexe, les drogues i les festes en les discoteques. Tot això en una època on el VIH estava fent estralls i alguns famosos havien confessat que tenien la malaltia. La narració, però, conté un missatge important: l’educació no és tan sols el què hom rep de l’escola, sinó també de l’entorn més proper (amics i família) i a través dels mitjans de comunicació. El film reflecteix molt bé l’ambient dels adolescents dels anys noranta, però li falta força per acabar de transmetre els missatges que vol donar i, en algun moment, el guió resulta confús.

Continua llegint

¿Dónde estás Bernadette? Where’d you go, Bernadette

Quan l’art és la felicitat

dondestasbernadette
cartell/imbd.com

Richard Linklater porta al cinema la novel·la homònima de Maria Semple. La protagonista és Bernadette Fox, una arquitecta que viu a Seattle amb el seu marit i la seva filla. Tot i, aparentment, tenir-ho tot, no és feliç. Un dia, de cop i volta, desapareix… El film és una crítica a un món modern, on la tecnologia ha acabat deshumanitzant les persones. A més a més, ens mostra les hipocresies que, a vegades, s’amaguen darrere de qualsevol veïnatge i de la vida social, en general. També ensenya com hi ha persones que  necessiten  l’art per viure i sobreviure i aquest s’acaba convertint en el seu camí cap a la felicitat. Un molt bon film que, tot i costar-li entrar en acció,  és un magnífic retrat del  viatge exterior (i interior) de la protagonista.

Continua llegint