… El bon patró (El buen patrón) (2021)

cartell/imbd.com

Avui, dia 24 de maig de 2023, podreu veure a TV3 a les 22:10 aquesta pel·lícula de Fernando León de Aranoa. Va guanyar 6 premis Goya, entre els quals el de Millor Pel·lícula.

La pel·lícula comença quan Básculas Blanco rep la notícia que és candidata al premi local a l’Excel·lència Empresarial. El seu director, l’empresari Blanco (Javier Bardem) està obsessionat a aconseguir-lo. Una setmana abans, però, comencen els contratemps… El seu millor amic i treballador, Miralles (Manolo Solo) ha abaixat el seu rendiment a causa dels problemes amb la seva dona Aurora (Mara Guil). Paral·lelament, un dels treballadors acomiadats en l’últim ERE, José (Oscar de la Fuente) comença una acampada davant la fàbrica de l’empresa perquè el readmetin. La contractació d’una nova becària en el departament de màrqueting, Liliana (Almudena Amor) també li provocarà noves dificultats.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director:  Fernando León de Aranoa

Guionista: Fernando León de Aranoa

Repartiment: Javier Bardem, Manolo Solo, Almudena Amor, Óscar de la Fuente, Sonia Almarcha, Fernando Albizu, Tarik Rmili, Rafa Castejón, Celso Bugallo, Francesc Orella, Martín Páez, Dalit Streett Tejeda

El buen patrón

Desequilibri social

cartell/imbd.com

Fernando León de Aranoa dirigeix aquesta pel·lícula sobre la feina i la cara més fosca d’alguns grans empresaris. De fet, el protagonista és Blanco, president de l’empresa Básculas Blanco. Aquesta empresa opta, precisament, al premi local a l’Excel·lència Empresarial. Quan falta poc temps perquè s’atorgui aquest premi, a Blanco li passaran un seguit d’esdeveniments personals i empresarials que li faran pensar que és impossible que el guanyi… Una narració que, a part de mostrar un empresari sense cap mena d’escrúpols i amb lligams obvis amb l’extrema dreta i el feixisme, descriu molt bé la precarització laboral, però també denuncia la falta de solidaritat entre els treballadors. Uns treballadors disposats a qualsevol cosa per tal de no perdre la feina. Un bon film, amb elements berlanguescos, que amb tocs d’humor fa un retrat dur de la societat.

…La isla mínima (2014)

cartell/imbd.com

Avui, dia 22 de març de 2020, podreu veure a Antena3 a les 22:10 aquesta pel·lícula d’Alberto Rodríguez. Va guanyar 10 premis Goya.

El film se situa a Espanya a principis dels vuitanta.  Dos policies, Pedro Suárez (Raúl Arévalo) i Juan Robles (Javier Gutiérrez), ideològicament i metodològicament contraposats, viatgen per ordre del jutge Andrade (Juan Carlos Villanueva) a investigar la desaparició de dues noies en un poble de Las Marismas del Guadalquívir.

El director i coguionista de la pel·lícula va explicar en una entrevista com va sorgir la idea del guió: “La pel·lícula comença en una exposició de fotografies d’Atín Aya (…)Eren fotos sobre els paisatges de Las Marismas i retrats de la gent que hi viu. Ja vam sortir d’aquella exposició amb la idea d’algun dia rodar una pel·lícula en aquest escenari (…)En principi era un ‘qui ho va fer?’. Una història negra, policíaca, desenvolupada a Las Marismas. (…) Vam reprendre el guió quan algú ens va deixar documentals sobre la Transició, però fets i editats en aquella època.(…) ens va fer la sensació que l’Espanya de 2012 i la de 1980, d’una manera o d’una altra, s’assemblaven molt. (…)Ens vam plantejar fer una pel·lícula que, en aquest escenari de Las Marismas, fos una metàfora de tot això.” Una gran obra audiovisual acompanyada d’un excel·lent guió i tot un retrat d’una època (passada o present).

Director: Alberto Rodríguez

Guionistes: Alberto Rodríguez, Rafael Cobos

Repartiment: Raúl Arévalo, Javier Gutiérrez, Nerea Barros, Antonio de la Torre, Jesús Castro, Mercedes León, Manolo Solo, Jesús Carroza, Cecilia Villanueva, Salva Reina, Juan Carlos Villanueva

¿Quién mató a Bambi?

Embolics que funcionen

cartell/ecartelera.com

El director sevillà Santi Amodeo ens presenta una comèdia d’embolics. Tot comença quan David va a veure el seu cap i aquest es desmaia davant seu. Creient-lo mort, li entra el pànic que el culpabilitzin, a causa de la relació que manté amb la seva filla. David  decideix segrestar-lo amb l’ajuda del seu amic i company Mudo. A partir d’aquí, es produiran un seguit d’equívocs que donaran un to divertit a l’obra. Tota la història té un aire surrealista, en certs moments, excessiu.