Doctor Strange en el Multiverso de la Locura (Doctor Strange in the Multiverse of Madness)

La bogeria dels universos paral·lels

cartell/imbd.com

Sam Raimi dirigeix aquesta nova pel·lícula sobre el personatge de còmic de Marvel, el mag Doctor Strange. La narració comença quan el Doctor Strange coneix América Chavez, una noia que afirma que prové d’un univers paral·lel i que té el poder de moure’s a través del multivers dels universos paral·lels. A més a més, és perseguida pel Dimoni. Per combatre’l, Strange es posa en contacte amb Wanda Maximoff i descobreix que s’ha tornat malvada, ja que el seu únic objectiu és anar a viure a una realitat on els seus fills encara siguin vius. La narració és una gran reflexió sobre el destí, i també sobre la manera de gestionar el dol, sigui el de perdre un amic o, sobretot, de sobreviure als fills. A més a més, també ens convida a pensar fins a quin punt les accions perverses són justificables o no en nom d’un bé superior com pot ser salvar la humanitat. Un bon film que, enmig d’una excessiva presència de les imatges de les batalles, desaprofita les reflexions interessants que conté sobre la vida.

Continua llegint

It. Capítulo 2 (It.Chapter 2)

La por a recordar

itcapitulo2
cartell/imbd.com

Andy Muschietti dirigeix la segona part d’It, basada en la novel·la de Stephen King. La novel·la parla d’un monstre que segresta i mata nens i nenes a la ciutat de Derry. Només un grup de joves autoanomenats “El club dels perdedors” aconsegueix parar-lo. Vint-i-set anys després, ja adults, el monstre torna. Mike, un dels adolescents d’aquest club, obsessionat amb el monstre, ja de gran, decideix tornar-los a reunir a tots per acabar amb “la cosa”, que es presenta amb moltes formes com ara la del malèfic pallasso Pennywise. Està convençut que el  pot guanyar amb un ritual dels nadius americans, el Ritual de Chüd. Tot això serveix d’excusa per parlar-nos del pes de la memòria perquè com es diu en el monòleg del principi de la narració: “som allò que volem oblidar”. Una memòria que sovint ens falla o només recordem els mals moments. A més a més, també inclou una crítica a la societat (americana) del segle XXI.  Tot i això, el guió es fa en alguns moments massa previsible i en barreja d’excel·lents amb escenes clarament innecessàries en una pel·lícula de por amb tocs d’humor.

Continua llegint

…Hellboy (2004)

hellboycartellimbd.jpg
cartell/imbd.com

Avui, dia 28 de novembre de 2017, podreu veure al canal 33 a les 22:33  aquesta pel·lícula de Guillermo del Toro. Es basa en el còmic homònim de Mike Mignola.

El film comença durant la Segona Guerra Mundial.  Els nazis  conjuren a través de màgia negra el dimoni Hellboy (Ron Perlman). Helllboy creixerà amb els aliats després de la guerra per acabar convertint-se en un agent d’investigació de fenòmens paranormals.

El director va explicar en una entrevista que la pel·lícula parla sobre què significa ser “imperfecte”. Però, també tracta dels monstres com a metàfora d’una minoria social que s’ha de respectar.

Director: Guillermo del Toro,

Guionistes: Guillermo del Toro, Peter Briggs

Repartiment: Ron Perlman, Selma Blair, Rupert Evans, John Hurt, Doug Jones, Jeffrey Tambor, Karel Roden, Ladislav Beran, Corey Johnson, Biddy Hodson, Kevin Trainor, Brian Caspe, James Babson