Doctor Strange en el Multiverso de la Locura (Doctor Strange in the Multiverse of Madness)

La bogeria dels universos paral·lels

cartell/imbd.com

Sam Raimi dirigeix aquesta nova pel·lícula sobre el personatge de còmic de Marvel, el mag Doctor Strange. La narració comença quan el Doctor Strange coneix América Chavez, una noia que afirma que prové d’un univers paral·lel i que té el poder de moure’s a través del multivers dels universos paral·lels. A més a més, és perseguida pel Dimoni. Per combatre’l, Strange es posa en contacte amb Wanda Maximoff i descobreix que s’ha tornat malvada, ja que el seu únic objectiu és anar a viure a una realitat on els seus fills encara siguin vius. La narració és una gran reflexió sobre el destí, i també sobre la manera de gestionar el dol, sigui el de perdre un amic o, sobretot, de sobreviure als fills. A més a més, també ens convida a pensar fins a quin punt les accions perverses són justificables o no en nom d’un bé superior com pot ser salvar la humanitat. Un bon film que, enmig d’una excessiva presència de les imatges de les batalles, desaprofita les reflexions interessants que conté sobre la vida.

Continua llegint

Sin tiempo para morir (No Time to Die)

Bond contra els seus fantasmes

cartell/imbd.com

Cary Joji Fukunaga dirigeix aquesta nova pel·lícula de la saga Bond. La narració comença quan Bond està de vacances a Itàlia amb la seva parella Madeleine Swan. En el poble de Matera és víctima d’un atemptat mentre va a visitar la tomba d’una seva exparella, Vesper Lynd. Durant la persecució amb els autors de l’atemptat, aquests li asseguren que la seva parella actual, la Madeleine, amaga secrets molt foscos. Cinc anys després, a un James Bond ja retirat, se li encarrega una nova missió: algú ha robat el projecte reservat Heracles al MI6, als serveis secrets britànics, un projecte que experimenta amb virus mortals… La gran novetat del film és la introducció d’una 007 femenina en una narració que es qüestiona la mateixa figura de Bond i tot el que significa i ha significat fins aquests moments. Un Bond humanitzat que s’enfronta, bàsicament, als seus fantasmes del passat. Una magnífica pel·lícula que va de menys a més amb algunes escenes d’acció massa llargues, però que tanca de manera brutal una etapa d’aquesta mítica saga.

Continua llegint