De nena a dona
Pilar Palomero dirigeix aquest film sobre unes nenes que estudien en un col·legi religiós de l’Aragó l’any 1992. La protagonista és Celia, que viu amb la seva mare Adela. La vida de Celia canviarà completament amb l’arribada a l’escola d’una nova companya de classe que ve de Barcelona, Brisa. El film ens mostra el canvi brutal de la societat espanyola l’any 1992, l’any dels Jocs Olímpics de Barcelona i de l’Exposició Universal de Sevilla, i com aquests esdeveniments van propiciar una societat més oberta al món. Aquesta obertura es reflecteix també en la generació de les nenes i adolescents d’aquella època com les protagonistes de la pel·lícula. Així veiem com Celia es comença a interessar de manera més desinhibida per temes com ara el sexe, les drogues i les festes en les discoteques. Tot això en una època on el VIH estava fent estralls i alguns famosos havien confessat que tenien la malaltia. La narració, però, conté un missatge important: l’educació no és tan sols el què hom rep de l’escola, sinó també de l’entorn més proper (amics i família) i a través dels mitjans de comunicació. El film reflecteix molt bé l’ambient dels adolescents dels anys noranta, tanmateix, li falta força per acabar de transmetre els missatges que vol donar i, en algun moment, el guió resulta confús.
Continua llegint
citizenjoel 