L’emperadriu rebel (Corsage)

Encotillada per la societat i la família

cartell/imbd.com

Marie Kreutzer dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’emperadriu Elisabet de Baviera (Sissi). Una narració que pretén fugir dels biopics tradicionals per reflectir un aspecte concret de la seva vida: el desig de llibertat total, com a monarca i com a dona. De fet, se la dibuixa com una persona molt avançada al seu temps, tant de mentalitat com d’obertura cap a les noves tecnologies, com la fotografia o, fins i tot, les primeres màquines per a filmar imatges en moviment. La narració ens parla de com la societat coarta(va) la llibertat de les dones tant estèticament com socialment. Una molt bona pel·lícula, sobretot audiovisualment parlant, que no serveix com a biopic, sobretot pels seus errors historiogràfics greus, però sí com a reivindicació de la figura de l’emperadriu Sissi com a símbol de llibertat.

El orden divino (Die göttliche Ordnung)

Sufragistes

cartell/imbd.com

Petra Biondina Volpe dirigeix aquesta pel·lícula sobre el referèndum que va permetre el vot de les dones a Suïssa el 1971. Per fer-ho ens situa en un poble petit i ultraconservador i se centra en la campanya de Nora Ruckstuhl i les seves companyes a favor del “sí”. Una campanya que els va comportar molts problemes personals, ja que aleshores es relacionava feminisme amb lesbianisme, prostitució i pecat.  Un moment, però, que també va coincidir amb la descoberta de la pròpia sexualitat per part de moltes dones, com les protagonistes del film. La pel·lícula reflecteix molt bé l’ambient de l’època i, amb tocs d’humor, tracta tots els temes i subtemes que envolten el feminisme.